dilluns, 27 de febrer de 2017

Dos alumnes del Martí Franquès guardonats a la 5a edició del Premi Llegim Ciència (PLLC-UVic)




Amb el relat “Desnuclearització d’un Estat altament radioactiu”, de Jon Elipe Fonollosa, i el de “L’energia nuclear no ha de ser el nucli de la nostra energia”, de Laura Díaz Alba, ambdós de 4t B ESO de l’INS Antoni de Martí i Franquès de Tarragona i presentats pel seu professor de Llengua catalana i Literatura Josep M. Toda Serra, han obtingut el 2n i el 4t premi, respectivament, en la modalitat B en la 5a edició del Premi Llegim Ciència que organitza la Facultat de Ciències i Tecnologia (FCT) de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en respondre la pregunta: “Ara per ara, gran part de l’energia que consumim prové de les centrals nuclears. Creus que ha de seguir així, o bé hi ha alguna manera d’obtenir l’energia que necessitem, utilitzant altres fonts alternatives?”



El veredicte final del jurat es conegué el dia 23 de febrer de 2017 a l’Aula Magna de la UVic (C/ Laura, 13 -Campus Torre dels Frares-, de Vic) en el decurs d’un acte on assistiren prop de 600 estudiants de secundària i que, a més del lliurament de premis, hi hagué una breu xerrada de l’escriptora M. Carme Roca Costa, autora de la novel·la La ciutat oblidada, que versa sobre l’energia nuclear i recorda l’accident de Txernòbil del 1986, i una altra del científic Vladimir Zaiats Protchenko, professor titular de la FCT de la UVic-UCC (testimoni que l’any 1986 estava residint a Kíev, va viure tot l’accident de Txernòbil i compartí la seva experiència personal viscuda a Ucraïna durant l’accident nuclear de Txernòbil per acabar reflexionant sobre la seguretat de les centrals nuclears). Cal dir que la coordinació del Premi Llegim Ciència de la UVic-UCC enguany ha fet lliurament de diplomes dirigits als centres de secundària participants a la 5a edició de Premi Llegim Ciència, on s’ha inscrit el nom del professorat que hi ha fet participar el seu alumnat, perquè, segons Julita Oliveras Masramon, responsable del Programa Ciència i Societat de la Facultat de Ciències i Tecnologia (FCT), “Considerem que feu una feina essencial amb els vostres estudiants afavorint l’impuls a lectura, potenciant un pensament crític i motivant-los a escriure relats tan meravellosos com els que hem rebut en aquesta 5a edició”.


Es dóna el cas que, del mateix professor Toda, dimarts, dia 13 de desembre de 2016, les seves alumnes Maria Rion Guillemat de 4t B ESO i la Núria Jiménez González de 1r B de Batxillerat de l’Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona també foren guardonades amb el segon premi de la categoria literària de 12-15 anys  i en el de la 16-19 anys, respectivament, en el XII concurs per l’eradicació de la violència masclista. En aquesta edició es tractava sobre el tema "Cossos i identitats lliures". L’acte de lliurament de premis va tenir lloc al Palau Alòs, c/ Sant Pere Més Baix, 55. Barcelona i anà a càrrec de Montserrat Vila Planas, presidenta de la Plataforma unitària contra les violències de gènere, Matilde Albarracín Soto, tècnica del Departament Feminismes i Lesbianes, Gays, Transsexuals i Bisexuals (LGTBI) de l’Ajuntament de Barcelona i d'Inés Guirado, directora del Palau Alòs. Aquest concurs, organitzat conjuntament per la Plataforma unitària contra la violència de gènere i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en conveni amb l’Ajuntament de Barcelona, compta amb el suport de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.

Fet que representa que, en la seva trajectòria professional, 156 alumnes del professor Josep M. Toda Serra hagin estat recompensats en diferents certàmens literaris a nivell nacional i estatal.

ELS TEXTOS:


Desnuclearització d’un Estat altament radioactiu(1)


Les centrals generadores d’energia d’origen nuclear han d’ésser completament substituïdes per nous mètodes d’energia renovable. És cert que comencem a notar els primers vents de canvi: de fet, a Espanya, l’any 2013, hi va haver una lleugera major producció d’energia elèctrica per part de les fonts renovables (42,2%), tot i que la resta d’energies tenia procedències de les centrals nuclears i de les termoelèctriques que utilitzen el carbó. Tot i així, el percentatge de consum de la nuclear sobre el total va ser només del 4,5%. És com si tota la província de Badajoz utilitzés la nuclear durant tot un any, i la resta de l’Estat altres tipus d’energia.

Per tant, és cert que s’està produint un canvi respecte als anys anteriors (al 2000 el consum de l’energia nuclear va arribar al seu apogeu), però la producció encara no és al 0%. I us preguntareu: “I quin perill hi ha en cinc punts percentuals?”. Doncs el perill per a la salut de tots, contesto. Mentre que generadors d’energia mitjançant recursos renovables com ara una placa solar fotovoltaica o un generador que utilitza biocombustible no emeten contaminació química amb perill per a la salut, ni tan sols contaminació espacial, ja que n’obtenim un benefici important, no com les deixalles o les restes orgàniques en la majoria de contextos, a no ser que sigui en un objectiu aprofitable. Mentre que les centrals productores i exportadores d’energia nuclear emeten diferents elements seriosament perjudicants: gasos i aigües residuals radioactives (com ara el triti, isòtop radioactiu de l’hidrogen), un risc de càncer per sobre de la mitjana (segons diversos estudis epidemiològics, la gent amb residència propera a una central nuclear té més risc d’ésser afectada per un tumor maligne), i desfets d’alt valor tèrmic (les centrals nuclears renoven entre el seixanta i el setanta per cent de la seva energia termal gràcies a l’aigua o el vapor, per tant, l’energia calorífica passa del material radioactiu a aquests, i puja la seva temperatura). Aquests són, només, conseqüències de l’activitat regular de les centrals, però els resultats, després d’un accident en una, són brutals.

Per tant, cal la fi dels subsidis a les centrals nuclears, ja que funcionen gràcies a capital públic, no són autònomes –quina paradoxa, la de pagar per restar-te salut, oi?-. Cal abolir aquesta gran ajuda a les centrals nuclears i invertir quantitats de diners en les energies renovables, sector amb un baix nivell de desenvolupament a Espanya, ja que, si aquí només es va produir el vint per cent de l’energia l’any 2012, hi ha altres països on va tenir més incidència (49% a Suècia, 40% a Letònia o 38% a Finlàndia).

És cert que fer un Estat que sigui autosubsistent gràcies a les seves pròpies energies renovables requereix un gran esforç i una gran inversió, però els dirigents espanyols no es poden queixar de res: tenen mà d’obra disponible (22,7% de la població activa en atur), tenen espai on construir generadors d’energia renovable (més de 2/3 parts de la superfície són territori rural, la major part del qual és inutilitzat).

A més, també és possible invertir els diners en investigació científica per a descobrir noves formes d’obtenció d’energia renovable, aprofitant el que abunda en les nostres condicions, mètodes que treguin el major profit de les característiques a la Península Ibèrica: 7.905 quilòmetres de frontera són a la costa. Per tant, podríem utilitzar centrals d’energia mareomotriu. I també Espanya és un dels països de la UE amb més alt nivell de temperatures, pel que seria bo utilitzar l’energia solar tèrmica.

               Jon Elipe Fonollosa

4t ESO B

INS Antoni de Martí i Franquès

Tarragona



(1) Obra que, presentada pel professor de Llengua catalana i Literatura Josep M. Toda i Serra a la 5a edició del Premi Llegim Ciència, obtingué el 2n premi en la categoria B. Aquest certamen és organitzat per la Facultat de Ciències i Tecnologia (FCT) de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El veredicte final del jurat es conegué dijous, dia 23 de febrer de 2017, a l’Aula Magna de la UVic i, tot seguit, va tenir lloc l’acte de lliurament de premis.

L’energia nuclear no ha de ser el nucli de la nostra energia(1)

Considero que no és convenient ni per al planeta ni per a nosaltres utilitzar l’energia nuclear per atendre les nostres necessitats quotidianes. Aquesta és limitada, les seves reserves s’acabaran i no podem dependre permanentment de fonts d’energia no renovables. D’altra banda, la nuclear és perillosa pel fet que és inestable, les centrals nuclears són antigues i s’hi poden produir fuites radioactives que poden afectar moltíssimes persones, com va passar ara fa trenta anys a Txernòbil. A més a més, la utilització d’urani i altres elements radioactius es fa servir igualment en la fabricació d’armes amb un gran potencial destructiu. En general, totes les explotacions de minerals radioactius, com d’altres, tenen un important impacte mediambiental, tant per la seva extracció, enriquiment o refinat, com per la seva utilització, conservació o dipòsit del seus residus. A més a més, aquests recursos cada cop són més escassos i les despeses econòmiques per a obtenir-los com per a tractar-los són cada cop més elevades, per la qual cosa, més aviat que tard, no serà rendible fer-les servir com a fonts d’energia.

Com a altres alternatives, tot i que encara estiguin en procés d’aprofitament, com de millora de les tecnologies que les produeixen, tenim les energies renovables: solar, eòlica, mareomotriu, hidràulica, geotèrmica...

La solar es pot recollir de forma directa, difosa (pels núvols, per l'aire) o reflectida pel sòl. Hom la recull amb panells solars o amb col·lectors solars per a transformar-la en energia tèrmica o en energia elèctrica. Els seus inconvenients són que necessita grans extensions de terreny, requereix una forta inversió econòmica i el nivell de radiació d'aquesta energia fluctua d'una zona a una altra.

L’energia eòlica o del vent s'ha fet servir des de fa molt de temps per moure les aspes dels molins i, actualment, s'utilitza a més per a moure aerogeneradors que produeixen energia elèctrica. Els seus inconvenients són que no és emmagatzemable, és discontínua, la seva intensitat i direcció canvien sobtadament, la fluctuació en la intensitat del vent produeix apagades i danys…

La mareomotriu és l’energia obtinguda del moviment de l’aigua dels mars i oceans de la qual els humans esperen poder obtenir electricitat i energia útil. Els seus inconvenients són que provoca efectes en el medi ambient, la tecnologia que s’utilitza és molt cara i necessiten ser properes a alta mar.

La hidràulica aprofita l'energia potencial de l'aigua per posar en funcionament unes turbines que mouen un generador elèctric. El seu problema és que provoca conseqüències mediambientals, les reserves són finites, la construcció i manteniment de les màquines és cara i complicada.

L’energia geotèrmica és la que aprofita la calor de l'interior de la Terra. Es pot usar per a obtenir aigua calenta sanitària, energia tèrmica industrial o bé per a produir electricitat a partir del vapor calent que es fa passar per una turbina. La construcció de plantes geotèrmiques pot afectar l'estabilitat del terreny i  és cara.

Ja han començat a fer-se avenços amb les energies renovables que afecten la nostra vida diària, com els motors híbrids o els 100% elèctrics, que han reemplaçat totalment l’energia derivada del petroli.
Per tant, l’energia nuclear ha de desaparèixer i cada vegada fer més ús de les renovables per la qual cosa és important dedicar temps, inversions i investigadors per poder-les desenvolupar i aprofitar al màxim.

Laura Díaz Alba
4t ESO B
INS Antoni de Martí i Franquès
Tarragona

(1) Obra que, presentada pel professor de Llengua catalana i Literatura Josep M. Toda i Serra a la 5a edició del Premi Llegim Ciència, obtingué el 4t premi en la categoria B. Aquest certamen és organitzat per la Facultat de Ciències i Tecnologia (FCT) de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El veredicte final del jurat es conegué dijous, dia 23 de febrer de 2017, a l’Aula Magna de la UVic i, tot seguit, va tenir lloc l’acte de lliurament de premis.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada