dilluns, 19 de juny del 2017

“Intermezzo. Festa Major”, pels alumnes de 1r de Batxillerat C. Basat en el capítol homònim de La família dels Garrigas (1887), de Josep Pin i Soler

Els alumnes de 1r de Batxillerat de Ciències de la Salut han reescrit el capítol costumista “Intermezzo. Festa Major” de La família dels Garrigas (1887) de Josep Pin i Soler en el marc de l’assignatura Llengua catalana i literatura. Es tracta d’una activitat d’escriptura imaginativa en què els alumnes, dividits en grups de tres o quatre persones, han elaborat el següent text, dividit igualment en parts, tot imaginant-se que són escriptors de l’any 2117. Aquest n’és el resultat, força interessant i divertit. Bona lectura!
Cada 23 de setembre tothom es preparava per la festa; els abus es preparaven al sofà per poder veure el seguici del chill[1] davant de la pantalla del PC.
Els peques de la família estaven tot el dia al carrer esperant l’arribada dels Gegants i Robots.
Els últims en preparar-se eren els teens[2], que estaven impacients per la party[3] que es feia aquella nit. Però abans anaven al ball de “Joves i adolescents”, un espectacle de l’hòstia! Tractava de converses i problemes típics d’adolescents mitjançat les xarxes socials.
Després de fer un kit kat[4], cadascú anava a la seva bola; els adolescents anaven de party a tajar-la[5], mentre la resta de la família anava a veure els castells. Però eren uns castells especials en plan, els castellers portaven armilles fosforescents, brillaven que flipes. L’enxaneta portava la GoPro[6] al cap per poder retransmetre-ho per les pantalles megagrans repartides per la ciutat.
El dia següent al matí tota la ciutat es reunia per fer un esmorzar conjunt. Els adolescents venien amb una ressaca important i tothom es jartava[7] de les seves cares.
Pedazo de Santa Tecla xavals, ja voldria la gent viure a Tarragona!
Com des de fa més d’un centenar d’anys, els típics “manamés” rics ens organitzen la trobada més esperada i fan diverses colles populars de tota Catalunya. I, per excés de castellers, es pugen nombroses i tremendes torres, que han anat evolucionant amb el pas dels anys, fent-se més i més grans. I si el castell cau, els autòmates se’n riuen.
Si estem decidits a seguir, rivalitats a terra i a fer-ne un de més immens; que cau o no cau, tenint ambdós resultats idèntics; rialles, Djs, cocktails i “partys” entre màquines i persones.
Els robots admiren, gelosos, aquestes torres tan complexes, intentant “igualà” les nostres estructures, ballen tota la nit, viatgen teletransportant-se de festa en festa, acabant sense bateria.
A “Tarragó” els veureu al migdia del 23 de setembre omplint la “New Rambla”, la gran plaça renovada amb carrers adjacents... els d’edat, asseguts a les cadires intel·ligents de les escales de la seu per a donar a conèixer les seves raons.
Persones i androides pertot arreu.
Ja arriben els catellers! Tu el “primens”, tu el “secons” i tu el “tercens” i aquells van de crosses... i a la una tots a la pinya.
Cinc, sis, i fins set o vuit “pallos” se posen mútuament les mans damunt les espatlles formant un pis. Sobre cadascú d’ells puja el seu col·lega i es col·loca fent créixer la torre. Els espectadors robòtics graven l’espectacle per als seus “jefazos”, que observen des de casa amb la seva nova tablet 3000, tot dient: “Oh my God!”
Els cossos “fitness” dels homes són capaços de suportar el pes dels castellers i mantenir l’equilibri.
Ara pugen els “babys” de la colla. Què porten a l’esquena? Ningú ho sap.
La torre, mentre pugen els “babys”, cada cop tremola més. Els robots espantats treuen els “kits” d’emergència. L’enxaneta puja com un mico, ja és a dalt! Estem al top 10 del castell, quan de sobte s’enfonsa, els “babys” comencen a volar, gràcies a la seva “superbackpower”, quina superinnovació. És increïble com ha evolucionat la tecnologia!
El castell de 15 pisos ha fet llenya, però segur que l’any que ve arribem al top 100.
La columna? Un home que puja un damunt l’altre i en què el terç puja damunt del segon, el quart damunt el terç i el quint damunt el quart fins arribar al dotzè pis, que és completat per lo xiqüelo. 
El xavalet que acaba d’aprendre a posar-se la faixa, “l’air-bag”, ja està damunt la columna, a punt de tocar el cel amb la seva maneta.
I muntar la columna, tot un joc de nens, comparant-ho amb la seva força sobrerobòtica de moure-la fins al “Cityhall”.
Sense perill de caure i fer-se mal gràcies als “air-bags” incorporats a la vestimenta, podem realitzar castells més i més grans, sense tenir por de fer pum contra el terra si enmig de tota l’eufòria la columna cau de costat; afortunadament els “air-bags” realitzen la seva funció i així no cal tenir cap por. 
Quan rics i pobres ja han acabat les seves meravelles se’n van a fer un “brunch”.
Després: cafè, cubata i porro ens acompanyen a veure la processó del braç de Santa Tecla.
A mitja tarda surt de la catedral. Primer vénen els polis muntats en aerodeslissadors[8], amb el tratge de carboelastè[9], i a la mà la pistola d’àtoms.
Com sempre, la gent mal educada no deixa passar els aerodeslissadors, i entre crits i espentes els policies s’obren pas sense fer mal a ningú.
A continuació, Magí de les Timbales, un home que l’Ajuntament deu tenir tancat dins d’una capsa…Cada any és el mateix i tan vell és avui com en temps de l’Iphone 6.
Cavaller en cavall vestit de seda i braçalets d’or, porta a les bandes dues timbales damunt de les quines Magí pica tan fort com pot.
Les timbales van adornades amb l’escut de Tarragona i la bandera del país, i el Magí sembla un bol de “maduixes amb nata”, tot de vermell i amb perruca blanca.
Darrere seu, les faroles enlairades il·luminen l’avinguda i es lluu tot el seguici. Van tan bonics que el “flash” de les fotos els enlluerna.
Com a contrast, els nans es passegen pel voltant, semblant capgrossos amb el cap tan gran i les cames tan petites. Sonen gralles del cel i baixa la colla Jove amb un 3 de 10 caminant.
Segueixen els balls de Sant Magí, de Santa Tecla i de Santa Llúcia, però la música tradicional està robotitzada, és a dir, no fan servir instruments sinó que la música és creada per programes informàtics.
Es realitzen monòlegs que es transmeten mitjançant hologrames. El ball més destacat és el ball de làsers, la renovada versió del ball de bastons.
Per donar-li vida i color a la festa els balladors van vestits amb tratges retroil·luminats. Al cap una gorra amb llums de colors, la samarreta amb les quatre barres roges representant Catalunya. Els pantalons negres i les sabates amb els cascavells tradicionals.
Sobre la plaça de la Font han muntat un luxós escenari ple de llums de neó i envoltat de drons que projecten estelades. Hi ha altaveus per tota la ciutat amb la música que es balla i ens han vingut a visitar els nostres amics de l’espai exterior.
Es van intercalant un robot, un extraterrestre i un humà, i van formant una rotllana per iniciar el ball. Tots comencen a donar voltes quan escolten la tornada.
Quan la gentada escolta el ball de làsers agafen els seus làsers i salten i giren, buscant-se per encreuar-los, per sota la cama, per davant, per darrere...
Els dits s’afanyaven a enfocar el centre de la plaça mentre els balls de parlament s’apropaven pel carrer major, disposats a repetir el mateix discurs en català, castellà i anglès com a resposta a totes les peticions i queixes.
Els diferents vestits amplien la plaça amb les armes com a únic element comú, aquestes evidentment falses, perquè les protectores van aconseguir canviar-les, reclamant que espantaven els animals.
Comença el ball de Serrallonga i pren la paraula en Tallaferro:
- Que l’entitat espiritual en la qual creieu (o no) us guardi, Serrallonga. I a tu també, Joana.
- Qui ets tu, que no et conec?
- Em diuen el Tallaferro.
Comença la música i el ball.
Als balls literaris segueixen els diables formats per una colla de joves vestits de diables, que gràcies al “used fire” i als nous avenços, ja no crema, i per aquests motius ells poden vestir una roba mes còmoda i lleugera. Tot i que la “people” ja no s’ha de preocupar pel “fire”, segueixen portant el típic barret de Santa Tecla i una màscara que transforma l’aire contaminat pel fum en aire “clean”.
Encara es conserva algun gremi de música tradicional que acompanya aquests grups.
Darrere del braç de Santa Tecla, que el transporten quatre robots, hi ha uns hologrames de tots els personatges tradicionals, com el Sir Quim o el Knight de Sant Joan, el qual compleix una funció d’atracció històrica per a la població. Al final de tot podem seguir trobant les autoritats més representatives de la ciutat, com l’alcalde.
La gent té delit perquè comenci la professó. Tothom ha aparcat el seu platet volador als àtics i esperen ansiosament que comencin els focs. Ja han activat el sistema de visió de focs artificials en les seves iUlleres.
A les deu s’enlairen els primers focs, i van explotant progressivament, de més fluix a més fort, al llarg del vespre, culminant amb l’extraordinari Megatrò 3000.
La gent aliena a la ciutat contempla l’espectacle des de fora, i s’adonen que fa més llum tota la ciutat amb el flaix del telèfon mentre graven que els focs en si. Tothom està hipnotitzat, més pendent del mòbil que de l’espectacle en directe que tenen davant seu.
L’endemà continua la festa al casc antic, però la multitud ja ni tan sols grava, es dediquen a contemplar els castells, els balls i la cercavila, dedicant un fort aplaudiment a l’enxaneta quan aquesta arriba al cim. Els tarragonins segueixen enamorats d’aquesta tradició que tants anys ha perdurat.





[1] Del chill: estar tranquil·lament.
[2] Teens: adolescents.
[3] Party: festa.
[4] Fer un kit kat: fer un descans amb alguna cosa per picar.
[5] Tajar-la: emborratxar-se i fumar (advertència: no ho intenteu!).
[6] GoPro: càmera esportiva.

[7] Jartava: riure’s d’algú.

[8] aerodeslissadors: behicles policials voladors.
[9] carboelastè: material resistent a les bales inventat l’any 2100.

dimarts, 13 de juny del 2017

Premiades dues alumnes al XIII Certamen Literari Escolar en Llengües d’Origen

Maria Leyva López i Paula Bernad Miravet, alumnes presentades pel seu professor de Llengua catalana i Literatura Josep M. Toda Serra, de l’INS Antoni de Martí i Franquès de Tarragona, al XIII Certamen Literari Escolar en Llengües d’Origen, han obtingut el 1r i el 2n premi, respectivament, en l'apartat de Llengua comunitària, en català, del nivell de batxillerat, d'entre uns 700 alumnes inscrits, que organitza els Amics de la UNESCO de Barcelona. Cal dir que aquest dos treballs s’han publicat pel Grup Promotor Santillana en el llibre de concurs i, el primer, il·lustrat per Eduard Altarriba.


A sota de les fotografies, teniu els textos!

L’acte de lliurament de premis se celebrà dimecres 31 de maig de 2017 al Teatre Sarrià de Barcelona i que, en aquesta edició, havien de tractar sobre el tema: Un món sostenible: què podem fer.



Dieta sostenible(1)
Com a habitants de la Terra, el nostre planeta és un tema que ens preocupa. A vegades, però, pot semblar abstracte, perquè és molt gran, i la majoria de nosaltres només en coneixem una petita part i se’n fa molt difícil imaginar més enllà. Tot això ha canviat molt gràcies a la globalització.
La globalització ens ha permès conèixer i ens ha aportat informació, però, d’això, també se n’ha tret profit econòmic; perquè les grans empreses produeixen per a tot el món, comportant, així, la destrucció del comerç local, l’enriquiment de pocs i, per fer-ho, han subornat governs corruptes i, d’aquesta manera abaratir el cost de la matèria primera i així obtenir més benefici.
En un món utòpic, els governs haurien de fixar un impost sobre el carboni i afavorir les empreses que facin ús d’energies sostenibles. Els ciutadans, per la nostra part, podem votar partits on al seu programa electoral manifestin les seves inquietuds de millorar per evitar el canvi climàtic.
Cada dia, podem ajudar a fer el món on vivim un lloc més sostenible. Si no volem recórrer a les entitats, podem fer altres accions que en marquin la diferència.
Ens han conscienciat molt que hem de reduir l’ús de bosses de plàstic, utilitzar els contenidors urbans per reciclar paper, vidre i plàstic i deixar el cotxe a casa i prioritzar el transport públic o la bicicleta.
Però hi ha infinitat de coses que podem fer i potser no n’estem al corrent. Per exemple, podem ajudar canviant la nostra dieta. Deixant de banda els efectes sobre la salut que té un consum excessiu de carn, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) ja va advertir el 2013 que la ramaderia, amb totes les cadenes productives associades, com el transport de pinsos, per exemple, suposa al voltant del 15% del total de les emissions d’efecte hivernacle d’origen humà.
La descomposició dels fems també emet gasos i, especialment en el cas dels remugants, el seu procés digestiu genera una gran quantitat de metà -un gas més contaminant que el CO2-. En aquest cas, només substituint la carn de vedella per la del pollastre ja seria significant. En un món on la ramaderia no para de créixer,  rebaixar el consum que fem de carn, també pot beneficiar el clima.
Maria Leyva López
1r B Batxillerat
INS Antoni de Martí i Franquès
(1) Treball de Maria Leyva López de 1r B Batx. que, presentat pel seu professor de Llengua catalana i Literatura Josep M. Toda Serra al XIII Certamen Literari Escolar en Llengües d’Origen 2017, que organitza els Amics de la UNESCO de Barcelona, hi obtingué el 1r premi en l'apartat de Llengua comunitària, en català, del nivell de batxillerat, d'entre uns 700 alumnes inscrits. Cal dir que aquest treball s’ha publicat pel Grup Promotor Santillana en el llibre de concurs il·lustrat per Eduard Altarriba (pàg. 40 i 41).



Autodestrucció(1)
Som egoistes, molt. Només pensem en nosaltres mateixos i en saciar les nostres necessitats de manera immediata, sense importar-nos els danys que podem arribar a causar a qui ens envolta. Nosaltres, els homo sapiens sapiens, una raça dotada d’intel·ligència i capaços  de raonar, som tan intel·ligents que abusem i destruïm el nostre únic planeta per tal de complir els nostres objectius. Però, som realment conscients del que pot arribar a passar si seguim amb aquesta conducta?
És veritat que som animals i, per a saciar algunes de les nostres necessitats primàries, necessitem la participació de la mare naturalesa. Una cosa és treure’n profit sosteniblement i una altra, ben diferent, és abusar dels seus recursos naturals i fer-ne un mal ús. Volem excusar els nostres actes, però l’únic que fem és amagar la crua realitat: el planeta Terra s’està morint lentament, i som nosaltres mateixos els responsables de la seva destrucció. Al llarg dels últims segles ha estat patint una sèrie de canvis perjudicials com l’augment de la temperatura global, el sobrescalfament de la superfície i, conseqüentment, l’augment del nivell del mar.  El canvi en el clima incita  la modificació dels ecosistemes i els organismes vius es veuen obligats a modificar el seu estil de vida. I tot això per culpa de l’excessiu maltracte a la natura.
Per tal de reduir l’impacte que genera l’activitat humana al medi ambient, podem recórrer a altres recursos molt sostenibles com els següents: les energies renovables com l’aigua, preses hidràuliques, molins eòlics... Per tal de reduir el consum excessiu d’algunes fonts naturals, podem utilitzar bombetes de baix consum, plaques fotovoltaiques... Deixar d’utilitzar tant els vehicles monoplaces  i utilitzar transports públics o bicicleta seria un pas important per a no contaminar tant l’atmosfera. Sabent que disposem d’altres mètodes, hem de reaccionar i aturar aquest canvi climàtic que el planeta està patint o, sinó, l’existència de la vida a la Terra desapareixerà.
No és un problema que només ens afecta a nosaltres, els humans, sinó també els organismes vius, que conviuen en el nostre mateix ecosistema, igual que les futures generacions. És per això que hem de buscar una solució immediatament, deixar de ser tan narcisistes i pensar més enllà de nosaltres mateixos.
Paula Bernad Miravet
1r BAT. –B
INS Antoni de Martí i Franquès
(1) Treball de Paula Bernad Miravet de 1r B Batx. que, presentat pel seu professor de Llengua catalana i Literatura Josep M. Toda Serra al XIII Certamen Literari Escolar en Llengües d’Origen 2017, que organitza els Amics de la UNESCO de Barcelona, hi obtingué el 2n premi en l'apartat de Llengua comunitària, en català, del nivell de batxillerat, d'entre uns 700 alumnes inscrits. Cal dir que aquest treball s’ha publicat pel Grup Promotor Santillana en el llibre de concurs (pàg. 42).






diumenge, 4 de juny del 2017

Premi Coca-cola 2017


L'alumna Maria Sabater de 2n d'ESO C, tutelada per la professora Cèlia Descarrega, va obtenir el segon premi de relat curt que organitza Coca-cola (un diploma, una càmera de fotografia i quatre entrades a Port Aventura).

El títol de la redacció, "Quaranta anys sense tu" (el trobeu a sota d'aquesta segona fotografia), era fruit del tema escollit per l'empresa per realitzar l'escrit aprofitant les 40 edicions del premi de narrativa juvenil en català (el més antic i dels pocs que es realitzen amb alumnes "in situ").

Aquest any hi han participat 1.912 estudiants de 1r i 2n d'ESO i només 58 han estat premiats. L'acte de lliurament va tenir lloc al teatre xinès de Port Aventura.


QUARANTA ANYS SENSE TU

Fa quaranta anys que vas marxar, però encara ets als meus somnis. No hi ha manera de fer-te

fora. Creu-me, ho he intentat.

El teu nom està gravat al meu cor, a la meva memòria, a la meva ànima i a la meva pell.

Creia que amb el temps t’oblidaria, però quaranta anys després veig que és impossible.

Quan te’n vas anar aquell vespre, no vas fer-ho sola. Et vas emportar la meva alegria, la meva

felicitat i les meves ganes de viure.

De tant en tant et veig asseguda a la parada de l’autobús on ens vam conèixer. Portes el

mateix vestit blau que aquell dia i els teus rínxols es mouen amb el vent. Intento apropar-me a

tu, però en el mateix instant que et toco desapareixes.

Fa quaranta anys que tot és gris i des d’aquell dia els meus llavis no dibuixen un somriure.