Escriptores catalanes: fes ressonar la seva veu de dona

Pel 8M, marató de lectura i mural feminista

El dies 9 i 10 de març, a l’Institut Martí Franquès, cada dia de 8 a 14.30 h i en torns d’una hora per grup, a l’aire lliure, el professorat del Departament de Llengua i Literatura Catalanes i nois i noies de tots els cursos, des de 1r d’ESO fins a 2n de batxillerat, hem gaudit al màxim d’una marató de lectura feminista sota el lema «Escriptores catalanes: fes ressonar la seva veu de dona».

Arran de la celebració, el dia 8 de març, del Dia de la Dona, enguany, per segon any consecutiu, hem organitzat la marató de lectura feminista per culminar amb una acció una mica més cridanera la labor diària de conscienciar sobre la necessitat de fer-nos tots i totes part en la visibilització de la dona, com a intel·lectual, com a pensadora, com a creadora, com a artista i, en aquest cas, concretament, ens hem centrat a fer sentir la veu de les nostres escriptores, grans escriptores catalanes no sempre prou valorades ni llegides ni prodigades com caldria.

Durant cada franja horària de lectura, hem gaudit de la prosa d’Irene Solà, amb Canto jo i la muntanya balla (2018); d’Eva Baltasar, amb Permagel (2018) i Boulder (2020), i de Núria Parera, amb La maleta (2018). Hem llegit i escoltat el testimoni d’una de les poques dones que va explicar l’horror nazi viscut al camp de concentració de Ravensbrück, Neus Català, a través d’un article al diari Ara de Carme Martí, «Neus Català, la veu de les dones»; també hem llegit el teatre punyent d’Helena Tornero, amb «Història d’una dona (I)», i hem fruït de la poesia que no hi podia faltar: «8 de març» i «Divisa», de Maria Mercè Marçal, i «Parlen les dones», de Montserrat Abelló. A la vegada, les alumnes d’Arts Escèniques, de 2n de batxillerat, han compartit amb nosaltres el seu talent amb una lectura dramatitzada d’un text seleccionat d’Homes!, de les T de Teatre, que ha fet fruir totes les que hem tingut el gust de sentir-les.

Aquesta acció literària reivindicativa s’ha escenificat a l’exterior, mentre al nostre costat l’artista urbà Jordi Costa, esprai de grafit en mà, creava un mural a una de les parets del mur del Centre per reflectir tot allò que ens proposàvem i que ha pres com a caps visibles dues grans poetes: protagonitzen el mural de Costa els rostres de Maria Mercè Marçal, com a símbol del feminisme poètic, i el de Montserrat Abelló, la gran referent de la poesia feta per dona a Tarragona i a qui, al Martí Franquès, tenim gran estima. Són dos dels seus poemes, els emblemàtics «Divisa», de Maria Mercè Marçal, i «Parlen les dones», de Montserrat Abelló, els que hi quedaran retratats per sempre per no permetre’ns oblidar que, parafrasejant les poetes, ser dona és un do i que la seva poesia tendra i forta demana ser escoltada, que cal aturar-s’hi, viure-la, sentir-la, assaborir-la...

Aquesta petita acció serà una gran gesta si tots i totes ens en fem una mica més conscients i no oblidem que, a banda de les autores seleccionades a la marató, en són moltes més... Descobrim-les i fem ressonar la seva veu de dona, no només el 8 de març!