dimarts, 30 de juny de 2020

El Claustre reconeix la trajectòria d'Anna Gispert amb motiu de la seva jubilació

Anna Gispert: "Sempre dic les coses amb la voluntat que millorin".

Reproduïm les paraules emotives que ens ha adreçat la nostra companya, Catedràtica de Llengua Catalana i Literatura, aquest 30 de juny de 2020 al darrer claustre de curs. 

Un dia molt emotiu per a tot el departament. Moltes gràcies, Anna!


Benvolguts companys,

Espero que estigueu bé.

Encara esmaperduda, aclaparada i garratibada per la situació, us escric aquestes línies per acomiadar-me.

Quin 3r trimestre!

Un dels més complexos de la nostra vida professional. Déu n’hi do!

Sense activitats, ni festes, ni comiats. 

Penso que aquest confinament haurà estat una prova de foc per evidenciar les mancances que s’arrosseguen al Mon de l’Ensenyament, ara d’Educació: Massificació!

Ara resulta que per quota/ metres estem fent la feina de 3 professionals! No cal que faci la relació de greuges que hem patit aquests dies, la sabem prou bé. De fet, l’hem escrit perquè no torni a passar el curs vinent.

Només volia dir-vos dues coses: Demano disculpes si en les meves intervencions al Claustre, a les reunions, a les avaluacions, he dit alguna cosa que us hagi pogut incomodar. Tinc una manera de dir molt incisiva, què hi farem! Ara bé, sempre dic les coses amb la voluntat que millorin. Soc conscient que tots anem al mateix vaixell i que si s’enfonsa hi sortim tots perdent.

Dues reflexions breus : hem pogut comprovar que som naltros qui ha de tirar endavant el curs i la feina. Si no ho fem naltros , no ho farà ningú. I cal fer la valoració al final del curs, allò que ha anat malament, s’ha de canviar. Cal donar resposta al professional quan la demana.

Us vull, donar les gràcies per la vostra col·laboració i us encoratjo a seguir perseverant, que sigueu exigents i demaneu esforç i treball a tota la jovenalla que ha de ser el futur.
He viscut en aquest institut molts anys. Com a alumna, mare i professional. Més de 38. Es diu aviat, oi?

Agraeixo el regal de jubilació. Els diners van destinats a un projecte d’alfabetització, a un projecte de conversa. 

Vull tenir un record per als companys que ens han deixat.

Us desitjo molta sort i que sigueu molt valents per endegar les noves etapes.

Com diu Marcel Proust . “Allà on la vida alça una paret, la intel·ligència forada una sortida”.

Bon estiu a tothom!

Tarragona, 30 de juny de 2020.