dimecres, 10 de juny del 2026

La ciutat a través de la mirada d'Olga Xirinacs

 Olga Xirinacs és una de les figures més destacades de la literatura catalana contemporània. Nascuda a Tarragona l'any 1936, ha desenvolupat una extensa trajectòria literària que abasta la poesia, la narrativa curta, la novel·la, els dietaris, la literatura de viatges i la literatura infantil i juvenil. La seva passió per escriure l’ha portat a experimentar, a reflexionar sobre la realitat, a documentar-se sobre temes diversos i delicats i a crear una obra de gran qualitat literària, caracteritzada per la cura amb què treballa el llenguatge i per l'elegància del seu estil. Ella mateixa es defineix com una persona contemplativa: «Sempre he estat contemplativa, m'han agradat els paisatges, poder saber el perquè de les coses».

La seva obra ha estat reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals destaquen el Premi Josep Pla, el Premi Sant Jordi i la Creu de Sant Jordi. L'any 2023 va ser investida Doctora Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili. Tot i sentir-se orgullosa dels seus èxits, l'autora també ha expressat que Tarragona sovint no rep prou reconeixement cultural fora de la ciutat.

Més enllà dels reconeixements, un dels aspectes més característics de la seva obra és la forta vinculació amb Tarragona. Per a Xirinacs, la ciutat no és només el lloc on viu, sinó un espai que es pot veure de diferents maneres: com la Tarragona quotidiana i de les persones que l'habiten, com una Tarragona misteriosa i fantàstica plena de secrets, i com una Tarragona lligada al mite i al mar, on els records, les emocions i la imaginació es barregen constantment.

La ruta literària “Un mapa fet de versos” del Grup de Treball Veus de dona a Tarragona m'ha permès recórrer alguns dels llocs més importants de la seva obra i veure de quina manera transforma la ciutat en literatura. 

Tarragona amaga moltes històries i significats que no sempre veiem. Gràcies a aquesta experiència, he descobert que una mateixa ciutat pot tenir realitat, misteri i imaginació alhora. 

En primer lloc, gràcies a la ruta he descobert la Tarragona quotidiana que apareix en moltes de les obres d'Olga Xirinacs. A través dels textos sobre llocs com el Carrer Major, la Baixada de la Peixateria o la Plaça de la Font, he entès que la ciutat no està feta només de monuments, sinó també de records i moments del dia a dia. L'autora és capaç de transformar escenes senzilles en relats plens de significat, cosa que m'ha fet veure Tarragona de manera més propera. Així, he entès que els espais que recorrem habitualment també formen part de la nostra història, encara que sovint no ens n’adonem.

D'altra banda, també he descobert una Tarragona misteriosa i fantàstica que Xirinacs construeix a través de la seva imaginació. Durant les parades al Claustre i a la Catedral, he conegut històries que barregen realitat i ficció, com les relacionades amb personatges inquietants i espais amagats. Aquests relats transformen llocs que jo considerava familiars en escenaris plens de secrets i llegendes, cosa que m'ha fet adonar de les infinites maneres en què pot ser interpretada i percebuda una mateixa ciutat.

L'última de les tres visions és la Tarragona del mite i del mar, una ciutat lligada als sentiments i als records. Hem recorregut espais com el Balcó del Mediterrani, el Passeig de les Palmeres o el Pretori romà (sacròfag d’Hipòlit) que reflecteixen la importància que té el mar en l'obra de Xirinacs. En els seus textos, el mar apareix sovint com un element que acompanya les experiències dels personatges i simbolitza el pas del temps, la vida i la memòria. Aquesta visió m'ha ajudat a comprendre millor la relació especial que l'autora té amb Tarragona. 

Després de fer la ruta literària “Un mapa fet de versos” he descobert una Tarragona molt diferent de la que coneixia. A través de la mirada d'Olga Xirinacs, he entès que la ciutat no és només un conjunt de carrers i monuments, sinó també un espai ple de records, misteris i emocions. Les tres visions de Tarragona; la quotidiana, la misteriosa i la del mite i del mar, conviuen en una mateixa ciutat i contribueixen a fer-la única. 

Aquesta experiència m'ha fet entendre que la literatura no només explica històries, sinó que també ens ofereix noves maneres de mirar els llocs que creiem conèixer. A més, m'ha fet reflexionar sobre la quantitat d'històries que poden amagar-se darrere dels espais que veiem cada dia sense adonar-nos-en. Estic segura que, quan torni a passar per algunes de les parades de la ruta, les recordaré d'una manera diferent, perquè ara conec les històries que hi ha al darrere i entenc millor la relació tan especial que Olga Xirinacs manté amb Tarragona.

Laia Cortiella Checa, 4t d'ESO C








dilluns, 1 de juny del 2026

Recitant la catedral amb veus de dona

 L'alumnat de 1r de batxillerat C va realitzar una sortida literària aquest 28 de maig, tot i la calor intensa d'aquest dijous. Això no ens va aturar! El tomb es va realitzar per diferents indrets de la Part Alta de Tarragona, on vam gaudir de les explicacions dels nois i noies que ens feien de guia en aquesta ruta tan nostra.









Veus de dona per la Part Alta

Els alumnes de 1r de batxillerat D van realitzar una sortida literària aquest divendres 29 de maig, tot i les altes temperatures del moment. Això no ens va aturar! El tomb es va realitzar per diferents indrets de la Part Alta de Tarragona, on vam gaudir de les explicacions de l'alumnat seguint la ruta Recitant la Catedral.













dijous, 28 de maig del 2026

Sant Jordi va matar el drac?


L'alumant d'arts escèniques de 1r de batxillerat ha treballat el teatre de carrer i ha presentat la peça "Sant Jordi va matar el drac?, una proposta a l'estil dels balls parlats del camp de Tarragona, que s'ha representat a l'Escola Cèsar August.

Agraïm la col·laboració de Susana Mena, autora del drac, de l'Escola Pau Delclòs que ens l'ha cedit, de l'Escola Cèsar August per acceptar la idea, del departament de música, per la cessió d'instruments, i de Jordi Romero, professor del CFGS de Tècniques d'Actuació Teatral, per les indicacions d'expressió corporal.

Els nostres artistes han respost totes les preguntes que els alumnes de l'escola han fet després de cadascun dels tres passis. Enhorabona, una diada excepcional!




divendres, 8 de maig del 2026

ACTE DE PRESENTACIÓ DEL LLEGAT DE LES DONES A L'IMET. CAL CANVIAR EL RELAT SOCIAL EN L'EDUCACIÓ DE L'ALUMNAT

Ahir a la tarda a l'Institut Municipal d'Educació de Tarragona va tenir lloc l'acte d'adhesió de l'Ajuntament de Tarragona al projecte europeu El llegat de les dones,

Women’s Legacy, una iniciativa que desenvolupa recursos didàctics per a incorporar a l'aula centrats en les contribucions de les dones a la cultura, la ciència, la història, la literatura, l'art i el pensament.

L’acte d’adhesió va ser presidit per la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, ’acompanyada de la responsable de l'àmbit català de l'associació El Llegat de les Dones, Rosa Roig; la coordinadora del projecte Women’s Legacy, Ana López Navajas; del Grup de Treball Veus de dona de Tarragona, Montse Bové, i de l’APELLC, Anna Gispert. El projecte compta amb la col·laboració de l'Instituto de las Mujeres.

Aquesta acte segueix la línia que va iniciar fa uns cursos el Grup de Treball de Veus de Dona a Tarragona en els centres implicats. L'IAMF és un centre que també es va adherir a la proposta de visibilització del llegat femení en tots els àmbits d'estudi i ha difós la pàgina del banc de recursos del Women's Legacy entre el claustre.

Esperem que entre tots puguem canviar el relat cultural que s'ha donat a les escoles i als centres de secundària a fi de fer una societat més igualitària i més justa.

Dins dels actes d'adhesió i presentació del material hi ha prevista la ruta "La Tarragona que reneix" per aquest dissabte dia 9 de maig a les 11 h del matí. El punt de trobada serà a la plaça UNESCO/amfiteatre. Aquesta ruta es portarà a terme per part del GdT de Veus de Dona a Tarragona..





dimarts, 28 d’abril del 2026

Ruta literària

L’alumnat de 4t d’ESO B i alguns alumnes de 4t d’ESO A hem realitzat una ruta literària per la Part Alta de Tarragona. En aquesta ruta, hem passejat per diferents carrers i places de la ciutat i hem llegit textos literaris d’algunes de les escriptores del camp de Tarragona com ara Olga Xirinacs, Margarida Aritzeta, Lurdes Malgrat, Noemí Bagés, Mònica Batet, Cinta Mulet, Roser Guasch, Montserrat Palau, Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Abelló.

La ruta ens ha permès conèixer millor aquestes escriptores i els seus textos que descriuen carrers, espais i moments de la nostra ciutat. Una manera d’escoltar i reivindicar les veus de dona que formen part de la memòria literària de Tarragona.










dijous, 23 d’abril del 2026

Rodoreda, un bosc

El dimecres 25 de març, els alumnes de 2n de Batxillerat vam anar a Barcelona, on vam seguir una ruta literària, tot passant per diferents espais crucials en La Plaça del Diamant de Rodoreda mentre llegíem els fragments corresponents. Va resultar impactant veure el contrast entre l’actualitat i la imatge que ens pinta l’autora: com ha canviat la ciutat i la gent que hi viu! Vam acabar aquesta ruta literària a la plaça del Diamant i vam visitar el refugi antiaeri de la plaça. Com vam poder observar, aquest, en canvi, gairebé no ha canviat des de l’època de la guerra civil.

A la tarda vam visitar l’exposició Rodoreda, un bosc al CCCB (Centre de Cultura de Barcelona). L’exposició convida el visitant a conèixer les diferents cares i tons que Mercè Rodoreda adopta al llarg de la seva obra, cosa que ens va sorprendre a molts, ja que només havíem llegit La Plaça del Diamant.

Un dels objectius de la sortida era mostrar la complexitat de l’escriptora, que sovint es troba subjecta a prejudicis i es considera que les seves obres són merament tristes i romàntiques. L’exposició Rodoreda, un bosc demostra el contrari: a través de l’anàlisi de les peces més significatives, s’hi poden apreciar la crítica social i el creixement personal i professional de l’escriptora.

A més, els fragments d’obres exposats es complementen amb la biografia de l’autora i d’altres escriptors que l’han influenciat. També s’inclouen autors moderns i vivències actuals, com ara els conflictes bèl·lics, per tal d’oferir una visió contextualitzada de l’autora.

Tanmateix, ens hauria agradat combinar la visita amb una mica d'exploració autònoma al nostre ritme. En definitiva, la sortida a Barcelona ens va permetre endinsar-nos en les entranyes, literalment, d’una ciutat històrica i també veure Mercè Rodoreda amb uns altres ulls, uns de més comprensius del seu context i els seus objectius.


Teresa Martí Vives

2n Batx D








dilluns, 20 d’abril del 2026

Una visita molt modernista

El passat 26 i 27 de març l’alumnat de 4t d’ESO vam viatjar fins a Sitges amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement del Modernisme, un moviment literari que havíem estudiat dies abans a classe.

Durant la sortida, vam participar en una ruta literària pels carrers de la població, on vam poder llegir i comentar textos de diferents escriptors modernistes i també vam poder observar diferents edificis i cases d’aquest mateix moviment. La sortida també va incloure la visita al Cau Ferrat, la casa-taller de l’escriptor Santiago Rusiñol. En aquest museu vam tenir l’oportunitat de veure de ben a prop tota la seva col·lecció d’art i comprendre millor la seva figura dins del Modernisme.

Va ser una sortida molt enriquidora i gratificant, que ens va permetre descobrir molt més detalls del Modernisme de primera mà.









dijous, 16 d’abril del 2026

Biblioteques sense fronteres

Els alumnes de 1r de Batxillerat D del nostre institut van tenir el plaer d'assistir al taller "Veus que trenquen el silenci: viure i resistir com a dona a l'Afganistan" a la Biblioteca Pública de Tarragona, el passat divendres 10 d'abril, amb la Nadia Ghulam, escriptora i activista afganesa.

El projecte "Biblioteques sense fronteres" d'enguany, amb el lema “Llegint gèneres: un món més just per a les dones”, proposa reflexionar críticament sobre les desigualtats i discriminacions que pateixen les dones i nenes al Sud Global, així com visibilitzar algunes de les accions i moviments socials de defensa dels drets humans en aquests territoris, en què les dones són protagonistes.