divendres, 26 de febrer del 2021
dijous, 25 de febrer del 2021
dimecres, 24 de febrer del 2021
Xènia i més que un WhatsApp
A l'assignatura Comunicació digital de 1r de batxillerat que condueix el professor Jordi Satorra hem treballat la comunicació i les xarxes a través de la lectura de l'obra "Xènia, tens un whatsApp".
L'alumna Irene Campabadal ha fet una ressenya molt interessant: bona lectura! @GemmaPasqual
El llibre tracta d’una adolescent d’uns 15 anys que es diu Xènia i viu amb
la seva àvia. Ella és una noia tímida i bona estudiant que un dia es troba al
cinema amb el Carles, un noi popular del seu institut a qui coneix des de la
infància. Comencen a fer junts un treball de literatura i a partir d’aquell
moment comencen una amistat i a conèixer-se més, el que fa que la Xènia estigui
molt pendent dels Whatsapps que ell li mana.
Finalment ella descobreix que té novia, però el Carles acaba amb ella per
estar amb la Xènia.
El tema principal que aborda el llibre és el primer amor i el que comporta. Com a secundaris tracta l'addicció dels adolescents a la tecnologia, com es veu en la Xènia que no para de mirar el mòbil per respondre els Whatsapps, en la seva amiga la Laia i altres persones de l’institut. Un altre tema que tracta és la importància de l’amistat, les relacions que es té amb la família, sobretot amb els avis i la maduració personal.
L’argument és realista i m’ha agradat, però en la meva opinió és molt
típica la història sobre que el noi popular s’enamora de la noia tímida i
després es barallen però finalment acaben junts.
El personatge que més m’ha agradat és el de l’àvia perquè és molt bona
persona i sempre intenta animar a la seva néta i a més educar-la perquè sigui
culta. La seva relació em sembla molt bonica perquè estan molt unides i es
cuiden mútuament. Un altre personatge que m’ha agradat és el de la Laia perquè
tot i que a vegades es barallava amb la seva amiga no era rancorosa i sempre
estava al seu costat. El Cesc, encara que era un personatge secundari, també
m’ha agradat perquè va ajudar a la Xènia quan estava trista i sempre era molt
simpàtic.
No m’ha agradat molt el personatge de la Xènia perquè al principi és una mica innocent pel fet que li fa els treballs al Carles i en la meva opinió per molt que t’agradi una persona no cal fer-li els treballs de classe i a més deixa una mica de costat a la seva amiga. Tampoc m’ha agradat el personatge del Carles perquè està malament que surti amb una noia i no li digui a la Xènia i que s'aprofiti d’ella perquè li faci els deures.
No em sento identificada amb cap personatge però sí amb alguns dels aspectes que tracta el llibre com el de l'addicció a les tecnologies. Penso que el llibre reflecteix molt bé això perquè avui en dia molts adolescents, inclosa jo, passen molta estona amb el mòbil sobretot a les xarxes socials com Instagram i té moltes conseqüències per la salut, com per exemple es poden tornar molt dependents fins al punt de no poder estar sense el mòbil. Personalment crec que molt joves no són conscients del greu que pot arribar a ser això, s’ha de saber fer un bon ús de les tecnologies perquè no només és dolent passar molta estona amb el mòbil sinó que ens prenen moltes dades i s’ha de tenir cura amb el que es publica a les xarxes socials. Jo penso que les persones han de ser responsables i adonar-se de quan passes massa estona amb el mòbil i ser conscients del perill que pot tenir un mal ús de les xarxes. D’una altra banda es veu una part positiva de la tecnologia, com quan per fer treballs la Xènia i el Carles utilitzen internet per trobar informació, tot i que no sempre és correcta.
El llibre m’ha fet reflexionar sobre diverses coses. Una d’elles és que has
de saber veure quan la gent té bones intencions i quan no, perquè per exemple
la Xènia a l’estar enamorada del Carles no s’adonava que l’ estava utilitzant.
També que si tens problemes és bo parlar amb un amic o una persona amb qui
tinguis confiança per demanar ajuda o explicar el que et passa, perquè quan la
protagonista està trista perquè s’adona que el Carles té novia, la Laia i la
seva àvia l’ajuden molt a què torni a estar contenta i es senti millor. Crec
que la novel·la ens demostra que els amics i la família són molt importants perquè
són les persones que passi el que passi sempre tindràs al teu costat tant en
els bons com en els dolents moments, i s’ha de valorar-los i apreciar-los.
Les descripcions dels personatges tant físiques com psicològiques estan molt ben fetes i és fàcil imaginar el seu aspecte.
Els diàlegs estan molt ben fets perquè connecten molt amb la vida real d’un
estudiant adolescent i les converses que té amb els seus amics.
M’han agradat les converses que té amb la seva àvia sobre literatura perquè encara que els adolescents actualment passin molt temps amb la tecnologia, la passió que sent per la lectura la transmet a la Xènia i després també al Carles. A més de la literatura, la seva àvia també la introdueix en el cinema amb pel·lícules com “Casablanca”, “Nàufrag”, “Orgull i prejudici” etc.
La comprensió del llibre és molt fàcil, ja que l’autora no ha fet ús d’un vocabulari difícil. Pel que fa al format, la mida de la lletra és l’ideal perquè no és ni massa petita ni massa gran. La manera en què estan estructurats els capítols fa que sigui molt ràpid de llegir i no es faci una lectura pesada. M’ha agradat el fet que els títols dels capítols tinguessin emoticones. Crec que li dona un toc molt original i a més té sentit, ja que el llibre reflexiona sobre l'ús del whatsapp i les emoticones que segons cadascú poden canviar molt la interpretació del que es diu. La Xènia per exemple dóna molta importància a les emoticones i avui en dia s’utilitzen molt per intentar que s'entengui millor el que diem encara que segons cada persona pot significar una cosa. El llibre m’ha fet pensar sobre que hi ha coses que és millor parlar-les en persona i no per Whatsapp perquè es poden malinterpretar.
He trobat molt original que l’autora fes dos finals completament diferents
segons si volies un inesperat o un de pel·lícula. Un dels finals és trist per
la Xènia i l’altre final és un bonic i perfecte. No m’esperava aquest fet, ja
que no ho havia vist en cap llibre que he llegit però m’ha agradat molt perquè
m’ha sorprès. Crec que és una bona idea fer diferents finals perquè segons el
tipus de lector que siguis t’agradarà més un que l’altre i així gaudiràs més
del final del llibre.
En conclusió encara que la història amorosa sigui una mica típica, aquest llibre m’ha agradat perquè no es fa una lectura pesada en cap moment i fa reflexionar sobre coses molt importants com l’amistat, que sempre tindràs algú al teu costat, les relacions familiars etc.
Sobretot m’ha agradat l’originalitat de l’autora a l’escriure dos finals
totalment oposats i que reflecteix molt bé com són els adolescents i l'addicció
que tenen al mòbil i fa reflexionar més enllà d’això.
Jo el recomanaria a gent entre 12 i 16 anys perquè crec que gaudirien el
llibre ja que els farà reflexionar sobre moltes coses i pensar sobre l’ús que
donen a la tecnologia i si passen massa estona amb el mòbil.
De l'indoeuropeu al català
En el marc de la Setmana del plurilingüisme del centre el professor Jordi Satorra ha realitzat una sessió sobre indoeuropeu centrant-se sobretot en les lenicions i rotacions consonàntiques rizotòniques (PTK BDJ FZJ) i com afecten aquests fenòmens a les llengües romàniques i, en especial, a la llengua catalana.
dilluns, 22 de febrer del 2021
Va SETMANA DEL PLURILINGÜISME
El Departament de Llengua Catalana i Literatura participa activament en la Setmana del plurilingüisme
DECÀLEG PER A SER LINGÜÍSTICAMENT SOSTENIBLE
Fem nostre aquest decàleg promogut per l’Associació Cívica per la Llengua “El Tempir” d'Elx (País Valencià), amb motiu de la Va Setmana del Plurilingüisme de l'institut
diumenge, 21 de febrer del 2021
FÒRUM AMB L'ESCRIPTOR JOAN PINYOL
L'autor d'El mar de les ombres posa a l'abast de l'alumnat de 3r d'ESO el rerefons de la novel·la
Joan Pinyol (Capellades, 1966) va exposar aquest divendres passat a la Sala Miró tot el procés de creació de la novel·la El mar de les ombres, publicada l'any 2015 per Onada Edicions. L'escriptor va fer avinent que rere el protagonista d'aquesta història, el Miquel, s'amagava el seu avi que també va escapar de la Guerra del Marroc i es va embarcar cap a Argentina l'any 1909; realitat i ficció es donen la mà en aquesta novel·la trepidant.
L'alumnat va poder observar mostres de tot el material que l'autor havia utilitzat en la construcció d'aquesta història i va plantejar preguntes que Joan Pinyol va aclarir.
És el tercer cop que l'autor visita el nostre centre i hem d'agrair-li la disponibilitat per fer, novament, una trobada presencial, malgrat la situació que ens envolta. Gràcies, Joan!
dijous, 18 de febrer del 2021
Teatralització de "Mirall trencat"
Avui hem anat al Teatre Tarragona a veure una adaptació de "Mirall trencat" de Mercè Rodoreda (lectura obligatòria a batxillerat) amb 189 alumnes de 2n de BAT i 6 professors acompanyants.
dimecres, 17 de febrer del 2021
FÒRUM AMB L’ESCRIPTORA DEGANA TARRAGONINA OLGA XIRINACS
Aquest 16 de febrer hem tingut la sort que vingués l'escriptora tarragonina Olga Xirinacs, àmpliament reconeguda i premiada, i amb una extensa trajectòria literària molt diversa i molt ben travada. Ha estat un honor tenir-la en unes circumstàncies com les que vivim tenint en compte que és una persona de risc i que molt amablement ha accedit a fer-nos una xerrada-fòrum virtual amb els alumnes de 1r d’ESO que han llegit la seva novel·la El vol de dràcula de l’editorial Casals.
L’escriptora és un exemple del saber fer. Darrere cada llibre hi ha una gran tasca d’investigació que va teixint fins a arribar a textos que ens fan reflexionar, emocionar, ens distreuen...Té al seu darrere unes 85 publicacions entre novel·les i llibres de poesia, més de 300 contes, un llibre traduït a l’anglès i ara justament està treballant en una novel·la que portarà per títol Mà morta. Ha estat tota una primícia. A més, ha posat un repte als alumnes per tal que n’escriguin una ells. A veure, si coincideixen...
Ens ha fet molta il·lusió comptar amb una figura de gran prestigi l’any en què el centre celebra el seu 175è aniversari.
Tot un plaer, Olga.
«Dóna'm la mà», et vaig dir,
cantarem sobre notes antigues,
planarà l’esperit pels fulls escrits
amb vells signes que invoquen la llum.
Així reconstruíem un ressò
de veus que precedien,
deturades en voltes de pedra
protectores d’un cel massa distant.
«Dóna'm la mà», que reprendrem la veu
d’un alè que ens acosta belleses intuïdes:
paradisos perduts que ara esperem de nou.
Les mans lliguen el temps
on s’enllacen paisatges eterns.»
O. Xirinacs. «Dóna'm la mà» dins Natura (2019)
"Els llibres destil·len la pols fosca dels anys a les mans dels que els acaricien. Els records també. I les obsessions. O potser són els fantasmes que reposen fets cendra sobre allò que havien estimat."
O. Xirinacs. Pavana per a un tauró
Ens ha fet molta il·lusió comptar amb una figura de gran prestigi l’any en què el centre celebra el seu 175è aniversari.
Tot un plaer, Olga.
cantarem sobre notes antigues,
planarà l’esperit pels fulls escrits
amb vells signes que invoquen la llum.
Així reconstruíem un ressò
de veus que precedien,
deturades en voltes de pedra
protectores d’un cel massa distant.
«Dóna'm la mà», que reprendrem la veu
d’un alè que ens acosta belleses intuïdes:
paradisos perduts que ara esperem de nou.
Les mans lliguen el temps
on s’enllacen paisatges eterns.»
O. Xirinacs. «Dóna'm la mà» dins Natura (2019)
"Els llibres destil·len la pols fosca dels anys a les mans dels que els acaricien. Els records també. I les obsessions. O potser són els fantasmes que reposen fets cendra sobre allò que havien estimat."
O. Xirinacs. Pavana per a un tauró
TEXT DE PRESENTACIÓ DE L'ESCRIPTORA OLGA XIRINACS A CÀRREC DEL DIRECTOR DEL CENTRE, JORDI SATORRA
Aquest any celebrem els 175 anys del centre, ja ho sabeu. Els 50 anys de la nostra institució en aquest edifici.... anys amb multitud d’alumnes que han passat per aquest centre i que en formen part.... com vosaltres.
El món de l’ecologia ens recorda, una vegada i una altra, la importància de la sostenibilitat. En els països avançats la devoció pel producte local (agrícola, sovint) és una marca d’identitat... allò del km0, del valor de la proximitat... A casa nostra venim de la cançó “Menja avellanes “ d’Els pets....
Aquest confinament per la Covid19 ens ha portat un cert introspectivisme col·lectiu: de tant passejar per casa, pel poble o ciutat hem (re)descobert espais i zones que desconeixíem, els espais naturals del país s’han convertit en petits parcs temàtics sobreexplotats, un microcosmos km0 se’ns ha fet present, etc. Certament la cultura en viu s’ha vist molt, injustament, limitada però l’enllaunada (digital o no) no ha seguit aquest camí malgrat el Sant Jordi virtual: sempre trobem un moment per llegir (o veure pel·lícules) ja que com deia Jane Austen
“I declare after all there is no enjoyment like reading! How much sooner one tires of any thing than of a book!” (Pride and Perjudicie).
“Declaro al cap i a la fi que no hi ha gaudi com llegir! Un es cansa abans de qualsevol cosa que d’un llibre! ”. (Orgull i perjudici).
Per què no pensar el literatura de km0? Per què no pensar en escriptores de qualitat? Per què no poder gaudir de tenir una “donota” que diria Pla (manllevant els seus “homenots”? Avui estem de sort perquè tenim una veu pura i clara de la literatura catalana, la gran Olga Xirinacs: guanyadora de dels premis més importants de la nostra literatura (el Sant Jordi, el Josep Pla, el Ramon Llull, el Carles Riba.... i ostenta el màxim honor del país... Creu de Sant Jordi el 1990.
Ha conreat especialment la poesia però també els contes i l’assaig... ha fet de professora universitària... molt i variat i molt i molt bé sempre. Un gran pes també en literatura infantil i juvenil....
“El vol de Dràcula”, la novel·la que heu llegit.. em permeto de fer, a les portes de la Setmana del Plurilingüisme un petit encenall de lingüística comparada: Dràcula és una paraula romanesa... una llengua germana del català... que posa l’article al final i no al davant... si ho fes, Dràcula seria, senzillament, “lu Drac”....
Moltes gràcies per honorar-nos amb la vostra presència. Una presència que com toca en temps de Covid és real i virtual: real aquí amb alguns alumnes i virtual a les aules dels alumnes de 1r d’ESO a qui saludem... Em permeto llegir un fragment d’un poema que s’ajusta a l’avui i aquí...
POEMA DEL BON MATÍ
(fragment)
Cal desvetllar tots els somnis
i renovar l’esperança,
deixar el malson i l’angoixa:
no oblidem que la nit passa.
Poema del bon matí,
el de les coses petites,
que s’acabarà i que torna,
que ens porta el goig i ens fa lliures.
El món de l’ecologia ens recorda, una vegada i una altra, la importància de la sostenibilitat. En els països avançats la devoció pel producte local (agrícola, sovint) és una marca d’identitat... allò del km0, del valor de la proximitat... A casa nostra venim de la cançó “Menja avellanes “ d’Els pets....
Aquest confinament per la Covid19 ens ha portat un cert introspectivisme col·lectiu: de tant passejar per casa, pel poble o ciutat hem (re)descobert espais i zones que desconeixíem, els espais naturals del país s’han convertit en petits parcs temàtics sobreexplotats, un microcosmos km0 se’ns ha fet present, etc. Certament la cultura en viu s’ha vist molt, injustament, limitada però l’enllaunada (digital o no) no ha seguit aquest camí malgrat el Sant Jordi virtual: sempre trobem un moment per llegir (o veure pel·lícules) ja que com deia Jane Austen
“I declare after all there is no enjoyment like reading! How much sooner one tires of any thing than of a book!” (Pride and Perjudicie).
“Declaro al cap i a la fi que no hi ha gaudi com llegir! Un es cansa abans de qualsevol cosa que d’un llibre! ”. (Orgull i perjudici).
Per què no pensar el literatura de km0? Per què no pensar en escriptores de qualitat? Per què no poder gaudir de tenir una “donota” que diria Pla (manllevant els seus “homenots”? Avui estem de sort perquè tenim una veu pura i clara de la literatura catalana, la gran Olga Xirinacs: guanyadora de dels premis més importants de la nostra literatura (el Sant Jordi, el Josep Pla, el Ramon Llull, el Carles Riba.... i ostenta el màxim honor del país... Creu de Sant Jordi el 1990.
Ha conreat especialment la poesia però també els contes i l’assaig... ha fet de professora universitària... molt i variat i molt i molt bé sempre. Un gran pes també en literatura infantil i juvenil....
“El vol de Dràcula”, la novel·la que heu llegit.. em permeto de fer, a les portes de la Setmana del Plurilingüisme un petit encenall de lingüística comparada: Dràcula és una paraula romanesa... una llengua germana del català... que posa l’article al final i no al davant... si ho fes, Dràcula seria, senzillament, “lu Drac”....
Moltes gràcies per honorar-nos amb la vostra presència. Una presència que com toca en temps de Covid és real i virtual: real aquí amb alguns alumnes i virtual a les aules dels alumnes de 1r d’ESO a qui saludem... Em permeto llegir un fragment d’un poema que s’ajusta a l’avui i aquí...
POEMA DEL BON MATÍ
(fragment)
Cal desvetllar tots els somnis
i renovar l’esperança,
deixar el malson i l’angoixa:
no oblidem que la nit passa.
Poema del bon matí,
el de les coses petites,
que s’acabarà i que torna,
que ens porta el goig i ens fa lliures.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)