dimecres, 17 de febrer de 2021

FÒRUM AMB L’ESCRIPTORA DEGANA TARRAGONINA OLGA XIRINACS

Aquest 16 de febrer hem tingut la sort que vingués l'escriptora tarragonina Olga Xirinacs, àmpliament reconeguda i premiada, i amb una extensa trajectòria literària molt diversa i molt ben travada. Ha estat un honor tenir-la en unes circumstàncies com les que vivim tenint en compte que és una persona de risc i que molt amablement ha accedit a fer-nos una xerrada-fòrum virtual amb els alumnes de 1r d’ESO que han llegit la seva novel·la El vol de dràcula de l’editorial Casals.

L’escriptora és un exemple del saber fer. Darrere cada llibre hi ha una gran tasca d’investigació que va teixint fins a arribar a textos que ens fan reflexionar, emocionar, ens distreuen...Té al seu darrere unes 85 publicacions entre novel·les i llibres de poesia, més de 300 contes, un llibre traduït a l’anglès i ara justament està treballant en una novel·la que portarà per títol Mà morta. Ha estat tota una primícia. A més, ha posat un repte als alumnes per tal que n’escriguin una ells. A veure, si coincideixen...


Ens ha fet molta il·lusió comptar amb una figura de gran prestigi l’any en què el centre celebra el seu 175è aniversari.


Tot un plaer, Olga.



«Dóna'm la mà», et vaig dir,
cantarem sobre notes antigues,
planarà l’esperit pels fulls escrits
amb vells signes que invoquen la llum.

Així reconstruíem un ressò
de veus que precedien,
deturades en voltes de pedra
protectores d’un cel massa distant.

«Dóna'm la mà», que reprendrem la veu
d’un alè que ens acosta belleses intuïdes:
paradisos perduts que ara esperem de nou.
Les mans lliguen el temps
on s’enllacen paisatges eterns.»

O. Xirinacs. «Dóna'm la mà» dins Natura (2019)




"Els llibres destil·len la pols fosca dels anys a les mans dels que els acaricien. Els records també. I les obsessions. O potser són els fantasmes que reposen fets cendra sobre allò que havien estimat."


O. Xirinacs. Pavana per a un tauró


TEXT DE PRESENTACIÓ DE L'ESCRIPTORA OLGA XIRINACS A CÀRREC DEL DIRECTOR DEL CENTRE, JORDI SATORRA

Aquest any celebrem els 175 anys del centre, ja ho sabeu. Els 50 anys de la nostra institució en aquest edifici.... anys amb multitud d’alumnes que han passat per aquest centre i que en formen part.... com vosaltres.

El món de l’ecologia ens recorda, una vegada i una altra, la importància de la sostenibilitat. En els països avançats la devoció pel producte local (agrícola, sovint) és una marca d’identitat... allò del km0, del valor de la proximitat... A casa nostra venim de la cançó “Menja avellanes “ d’Els pets....

Aquest confinament per la Covid19 ens ha portat un cert introspectivisme col·lectiu: de tant passejar per casa, pel poble o ciutat hem (re)descobert espais i zones que desconeixíem, els espais naturals del país s’han convertit en petits parcs temàtics sobreexplotats, un microcosmos km0 se’ns ha fet present, etc. Certament la cultura en viu s’ha vist molt, injustament, limitada però l’enllaunada (digital o no) no ha seguit aquest camí malgrat el Sant Jordi virtual: sempre trobem un moment per llegir (o veure pel·lícules) ja que com deia Jane Austen

“I declare after all there is no enjoyment like reading! How much sooner one tires of any thing than of a book!” (Pride and Perjudicie).

“Declaro al cap i a la fi que no hi ha gaudi com llegir! Un es cansa abans de qualsevol cosa que d’un llibre! ”. (Orgull i perjudici).


Per què no pensar el literatura de km0? Per què no pensar en escriptores de qualitat? Per què no poder gaudir de tenir una “donota” que diria Pla (manllevant els seus “homenots”? Avui estem de sort perquè tenim una veu pura i clara de la literatura catalana, la gran Olga Xirinacs: guanyadora de dels premis més importants de la nostra literatura (el Sant Jordi, el Josep Pla, el Ramon Llull, el Carles Riba.... i ostenta el màxim honor del país... Creu de Sant Jordi el 1990.


Ha conreat especialment la poesia però també els contes i l’assaig... ha fet de professora universitària... molt i variat i molt i molt bé sempre. Un gran pes també en literatura infantil i juvenil....


“El vol de Dràcula”, la novel·la que heu llegit.. em permeto de fer, a les portes de la Setmana del Plurilingüisme un petit encenall de lingüística comparada: Dràcula és una paraula romanesa... una llengua germana del català... que posa l’article al final i no al davant... si ho fes, Dràcula seria, senzillament, “lu Drac”....


Moltes gràcies per honorar-nos amb la vostra presència. Una presència que com toca en temps de Covid és real i virtual: real aquí amb alguns alumnes i virtual a les aules dels alumnes de 1r d’ESO a qui saludem... Em permeto llegir un fragment d’un poema que s’ajusta a l’avui i aquí...


POEMA DEL BON MATÍ
(fragment)


Cal desvetllar tots els somnis

i renovar l’esperança,

deixar el malson i l’angoixa:

no oblidem que la nit passa.

Poema del bon matí,

el de les coses petites,

que s’acabarà i que torna,

que ens porta el goig i ens fa lliures.