Xènia i més que un WhatsApp

A l'assignatura Comunicació digital de 1r de batxillerat que condueix el professor Jordi Satorra hem treballat la comunicació i les xarxes a través de la lectura de l'obra "Xènia, tens un whatsApp". 

L'alumna Irene Campabadal ha fet una ressenya molt interessant: bona lectura! @GemmaPasqual

El llibre tracta d’una adolescent d’uns 15 anys que es diu Xènia i viu amb la seva àvia. Ella és una noia tímida i bona estudiant que un dia es troba al cinema amb el Carles, un noi popular del seu institut a qui coneix des de la infància. Comencen a fer junts un treball de literatura i a partir d’aquell moment comencen una amistat i a conèixer-se més, el que fa que la Xènia estigui molt pendent dels Whatsapps que ell li mana. 

Finalment ella descobreix que té novia, però el Carles acaba amb ella per estar amb la Xènia.

El tema principal que aborda el llibre és el primer amor i el que comporta. Com a secundaris tracta l'addicció dels adolescents a la tecnologia, com es veu en la Xènia que no para de mirar el mòbil per respondre els Whatsapps, en la seva amiga la Laia i altres persones de l’institut. Un altre tema que tracta és la importància de l’amistat, les relacions que es té amb la família, sobretot amb els avis i la maduració personal.

L’argument és realista i m’ha agradat, però en la meva opinió és molt típica la història sobre que el noi popular s’enamora de la noia tímida i després es barallen però finalment acaben junts. 

El personatge que més m’ha agradat és el de l’àvia perquè és molt bona persona i sempre intenta animar a la seva néta i a més educar-la perquè sigui culta. La seva relació em sembla molt bonica perquè estan molt unides i es cuiden mútuament. Un altre personatge que m’ha agradat és el de la Laia perquè tot i que a vegades es barallava amb la seva amiga no era rancorosa i sempre estava al seu costat. El Cesc, encara que era un personatge secundari, també m’ha agradat perquè va ajudar a la Xènia quan estava trista i sempre era molt simpàtic. 

No m’ha agradat molt el personatge de la Xènia perquè al principi és una mica innocent pel fet que li fa els treballs al Carles i en la meva opinió per molt que t’agradi una persona no cal fer-li els treballs de classe i a més deixa una mica de costat a la seva amiga. Tampoc m’ha agradat el personatge del Carles perquè està malament que surti amb una noia i no li digui a la Xènia i que s'aprofiti d’ella perquè li faci els deures.  

No em sento identificada amb cap personatge però sí amb alguns dels aspectes que tracta el llibre com el de l'addicció a les tecnologies. Penso que el llibre reflecteix molt bé això perquè avui en dia molts adolescents, inclosa jo, passen molta estona amb el mòbil sobretot a les xarxes socials com Instagram i té moltes conseqüències per la salut, com per exemple es poden tornar molt dependents fins al punt de no poder estar sense el mòbil. Personalment crec que molt joves no són conscients del greu que pot arribar a ser això, s’ha de saber fer un bon ús de les tecnologies perquè no només és dolent passar molta estona amb el mòbil sinó que ens prenen moltes dades i s’ha de tenir cura amb el que es publica a les xarxes socials. Jo penso que les persones han de ser responsables i adonar-se de quan passes massa estona amb el mòbil i ser conscients del perill que pot tenir un mal ús de les xarxes. D’una altra banda es veu una part positiva de la tecnologia, com quan per fer treballs la Xènia i el Carles utilitzen internet per trobar informació, tot i que no sempre és correcta.

El llibre m’ha fet reflexionar sobre diverses coses. Una d’elles és que has de saber veure quan la gent té bones intencions i quan no, perquè per exemple la Xènia a l’estar enamorada del Carles no s’adonava que l’ estava utilitzant. També que si tens problemes és bo parlar amb un amic o una persona amb qui tinguis confiança per demanar ajuda o explicar el que et passa, perquè quan la protagonista està trista perquè s’adona que el Carles té novia, la Laia i la seva àvia l’ajuden molt a què torni a estar contenta i es senti millor. Crec que la novel·la ens demostra que els amics i la família són molt importants perquè són les persones que passi el que passi sempre tindràs al teu costat tant en els bons com en els dolents moments, i s’ha de valorar-los i apreciar-los.

Les descripcions dels personatges tant físiques com psicològiques estan molt ben fetes i és fàcil imaginar el seu aspecte. 

Els diàlegs estan molt ben fets perquè connecten molt amb la vida real d’un estudiant adolescent i les converses que té amb els seus amics.

M’han agradat les converses que té amb la seva àvia sobre literatura perquè encara que els adolescents actualment passin molt temps amb la tecnologia, la passió que sent per la lectura la transmet a la Xènia i després també al Carles.  A més de la literatura, la seva àvia també la introdueix en el cinema amb pel·lícules com “Casablanca”, “Nàufrag”, “Orgull i prejudici” etc. 

La comprensió del llibre és molt fàcil, ja que l’autora no ha fet ús d’un vocabulari difícil. Pel que fa al format, la mida de la lletra és l’ideal perquè no és ni massa petita ni massa gran. La manera en què estan estructurats els capítols fa que sigui molt ràpid de llegir i no es faci una lectura pesada. M’ha agradat el fet que els títols dels capítols tinguessin emoticones. Crec que li dona un toc molt original i a més té sentit, ja que el llibre reflexiona sobre l'ús del whatsapp i les emoticones que segons cadascú poden canviar molt la interpretació del que es diu. La Xènia per exemple dóna molta importància a les emoticones i avui en dia s’utilitzen molt per intentar que s'entengui millor el que diem encara que segons cada persona pot significar una cosa. El llibre m’ha fet pensar sobre que hi ha coses que és millor parlar-les en persona i no per Whatsapp perquè es poden malinterpretar.

He trobat molt original que l’autora fes dos finals completament diferents segons si volies un inesperat o un de pel·lícula. Un dels finals és trist per la Xènia i l’altre final és un bonic i perfecte. No m’esperava aquest fet, ja que no ho havia vist en cap llibre que he llegit però m’ha agradat molt perquè m’ha sorprès. Crec que és una bona idea fer diferents finals perquè segons el tipus de lector que siguis t’agradarà més un que l’altre i així gaudiràs més del final del llibre.

En conclusió encara que la història amorosa sigui una mica típica, aquest llibre m’ha agradat perquè no es fa una lectura pesada en cap moment i fa reflexionar sobre coses molt importants com l’amistat, que sempre tindràs algú al teu costat, les relacions familiars etc.

Sobretot m’ha agradat l’originalitat de l’autora a l’escriure dos finals totalment oposats i que reflecteix molt bé com són els adolescents i l'addicció que tenen al mòbil i fa reflexionar més enllà d’això.

Jo el recomanaria a gent entre 12 i 16 anys perquè crec que gaudirien el llibre ja que els farà reflexionar sobre moltes coses i pensar sobre l’ús que donen a la tecnologia i si passen massa estona amb el mòbil.