Amb el relat “Desnuclearització d’un Estat altament radioactiu”, de Jon Elipe Fonollosa, i el de “L’energia nuclear no ha de ser el nucli de la nostra energia”, de Laura Díaz Alba, ambdós de 4t B ESO de l’INS Antoni de Martí i Franquès de Tarragona i presentats pel seu professor de Llengua catalana i Literatura Josep M. Toda Serra, han obtingut el 2n i el 4t premi, respectivament, en la modalitat B en la 5a edició del Premi Llegim Ciència que organitza la Facultat de Ciències i Tecnologia (FCT) de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en respondre la pregunta: “Ara per ara, gran part de l’energia que consumim prové de les centrals nuclears. Creus que ha de seguir així, o bé hi ha alguna manera d’obtenir l’energia que necessitem, utilitzant altres fonts alternatives?”
El veredicte final del jurat es conegué el
dia 23 de febrer de 2017 a l’Aula Magna de la UVic (C/ Laura, 13 -Campus Torre
dels Frares-, de Vic) en el decurs d’un acte on assistiren prop de 600
estudiants de secundària i que, a més del
lliurament
de premis, hi hagué una breu xerrada de l’escriptora M. Carme Roca Costa,
autora de la novel·la La ciutat oblidada,
que versa sobre l’energia nuclear i recorda l’accident de Txernòbil del 1986, i
una altra del científic Vladimir Zaiats Protchenko, professor titular de la FCT
de la UVic-UCC (testimoni que l’any 1986 estava residint a Kíev, va viure tot
l’accident de Txernòbil i compartí la seva experiència personal viscuda a
Ucraïna durant l’accident nuclear de Txernòbil per acabar reflexionant sobre la
seguretat de les centrals nuclears). Cal dir que la coordinació del Premi Llegim Ciència de la UVic-UCC
enguany ha fet lliurament de diplomes dirigits als centres de secundària
participants a la 5a edició de Premi Llegim Ciència, on s’ha inscrit el nom del
professorat que hi ha fet participar el seu alumnat, perquè, segons Julita
Oliveras Masramon, responsable del Programa Ciència i Societat de la Facultat
de Ciències i Tecnologia (FCT), “Considerem que feu una feina essencial amb els
vostres estudiants afavorint l’impuls a lectura, potenciant un pensament crític
i motivant-los a escriure relats tan meravellosos com els que hem rebut en
aquesta 5a edició”.
Es dóna el cas que, del mateix professor
Toda, dimarts, dia 13 de desembre de 2016, les seves alumnes Maria Rion
Guillemat de 4t B ESO i la Núria Jiménez González de 1r B de Batxillerat de
l’Institut Antoni de Martí i Franquès
de Tarragona també foren guardonades amb el segon premi de la categoria
literària de 12-15 anys i en el de la
16-19 anys, respectivament, en el XII
concurs per l’eradicació de la violència masclista. En aquesta edició es
tractava sobre el tema "Cossos i identitats lliures". L’acte de
lliurament de premis va tenir lloc al Palau Alòs, c/ Sant Pere Més Baix, 55.
Barcelona i anà a càrrec de Montserrat Vila Planas, presidenta de la Plataforma
unitària contra les violències de gènere, Matilde Albarracín Soto, tècnica del
Departament Feminismes i Lesbianes, Gays, Transsexuals i Bisexuals (LGTBI) de
l’Ajuntament de Barcelona i d'Inés Guirado, directora del Palau Alòs. Aquest
concurs, organitzat conjuntament per la Plataforma unitària contra la violència
de gènere i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en conveni
amb l’Ajuntament de Barcelona, compta amb el suport de la Diputació de
Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.
Fet que representa que, en la seva
trajectòria professional, 156 alumnes del professor Josep M. Toda Serra hagin
estat recompensats en diferents certàmens literaris a nivell nacional i estatal.
ELS TEXTOS:
ELS TEXTOS:
Desnuclearització d’un Estat
altament radioactiu(1)
Les centrals
generadores d’energia d’origen nuclear han d’ésser completament substituïdes
per nous mètodes d’energia renovable. És cert que comencem a notar els primers
vents de canvi: de fet, a Espanya, l’any 2013, hi va haver una lleugera major
producció d’energia elèctrica per part de les fonts renovables (42,2%), tot i
que la resta d’energies tenia procedències de les centrals nuclears i de les
termoelèctriques que utilitzen el carbó. Tot i així, el percentatge de consum de
la nuclear sobre el total va ser només del 4,5%. És com si tota la província de
Badajoz utilitzés la nuclear durant tot un any, i la resta de l’Estat altres
tipus d’energia.
Per tant, és cert que s’està
produint un canvi respecte als anys anteriors (al 2000 el consum de l’energia
nuclear va arribar al seu apogeu), però la producció encara no és al 0%. I us
preguntareu: “I quin perill hi ha en cinc punts percentuals?”. Doncs el perill
per a la salut de tots, contesto. Mentre que generadors d’energia mitjançant
recursos renovables com ara una placa solar fotovoltaica o un generador que
utilitza biocombustible no emeten contaminació química amb perill per a la
salut, ni tan sols contaminació espacial, ja que n’obtenim un benefici important,
no com les deixalles o les restes orgàniques en la majoria de contextos, a no
ser que sigui en un objectiu aprofitable. Mentre que les centrals productores i
exportadores d’energia nuclear emeten diferents elements seriosament
perjudicants: gasos i aigües residuals radioactives (com ara el triti, isòtop
radioactiu de l’hidrogen), un risc de càncer per sobre de la mitjana (segons
diversos estudis epidemiològics, la gent amb residència propera a una central
nuclear té més risc d’ésser afectada per un tumor maligne), i desfets d’alt
valor tèrmic (les centrals nuclears renoven entre el seixanta i el setanta per
cent de la seva energia termal gràcies a l’aigua o el vapor, per tant,
l’energia calorífica passa del material radioactiu a aquests, i puja la seva temperatura).
Aquests són, només, conseqüències de l’activitat regular de les centrals, però
els resultats, després d’un accident en una, són brutals.
Per tant, cal la fi dels
subsidis a les centrals nuclears, ja que funcionen gràcies a capital públic, no
són autònomes –quina paradoxa, la de pagar per restar-te salut, oi?-. Cal
abolir aquesta gran ajuda a les centrals nuclears i invertir quantitats de diners
en les energies renovables, sector amb un baix nivell de desenvolupament a
Espanya, ja que, si aquí només es va produir el vint per cent de l’energia
l’any 2012, hi ha altres països on va tenir més incidència (49% a Suècia, 40% a
Letònia o 38% a Finlàndia).
És cert que fer un Estat que
sigui autosubsistent gràcies a les seves pròpies energies renovables requereix
un gran esforç i una gran inversió, però els dirigents espanyols no es poden
queixar de res: tenen mà d’obra disponible (22,7% de la població activa en
atur), tenen espai on construir generadors d’energia renovable (més de 2/3
parts de la superfície són territori rural, la major part del qual és
inutilitzat).
A més, també és possible invertir els diners en investigació científica
per a descobrir noves formes d’obtenció d’energia renovable, aprofitant el que
abunda en les nostres condicions, mètodes que treguin el major profit de les
característiques a la Península Ibèrica: 7.905 quilòmetres de frontera són a la
costa. Per tant, podríem utilitzar centrals d’energia mareomotriu. I també
Espanya és un dels països de la UE amb més alt nivell de temperatures, pel que
seria bo utilitzar l’energia solar tèrmica.
Jon Elipe Fonollosa
4t ESO B
INS Antoni de Martí i
Franquès
Tarragona
(1) Obra que, presentada pel
professor de Llengua catalana i Literatura Josep M. Toda i Serra a la 5a edició
del Premi Llegim Ciència, obtingué
el 2n premi en la categoria B. Aquest certamen és organitzat per la Facultat de
Ciències i Tecnologia (FCT) de la Universitat de Vic-Universitat Central de
Catalunya (UVic-UCC), amb el suport del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya. El veredicte final del jurat es conegué dijous, dia
23 de febrer de 2017, a l’Aula Magna de la UVic i, tot seguit, va tenir lloc l’acte
de lliurament de premis.
L’energia nuclear no ha de ser el
nucli de la nostra energia(1)
Considero que no és convenient ni per al planeta
ni per a nosaltres utilitzar l’energia nuclear per atendre les nostres
necessitats quotidianes. Aquesta és limitada, les seves reserves s’acabaran i
no podem dependre permanentment de fonts d’energia no renovables. D’altra banda,
la nuclear és perillosa pel fet que és inestable, les centrals nuclears són
antigues i s’hi poden produir fuites radioactives que poden afectar moltíssimes
persones, com va passar ara fa trenta anys a Txernòbil. A més a més, la
utilització d’urani i altres elements radioactius es fa servir igualment en la
fabricació d’armes amb un gran potencial destructiu. En general, totes les explotacions
de minerals radioactius, com d’altres, tenen un important impacte
mediambiental, tant per la seva extracció, enriquiment o refinat, com per la
seva utilització, conservació o dipòsit del seus residus. A més a més, aquests
recursos cada cop són més escassos i les despeses econòmiques per a obtenir-los
com per a tractar-los són cada cop més elevades, per la qual cosa, més aviat
que tard, no serà rendible fer-les servir com a fonts d’energia.
Com a altres alternatives, tot i que encara
estiguin en procés d’aprofitament, com de millora de les tecnologies que les produeixen,
tenim les energies renovables: solar, eòlica, mareomotriu, hidràulica,
geotèrmica...
La solar es pot recollir de forma directa, difosa (pels núvols, per l'aire) o reflectida pel sòl. Hom la recull amb panells solars o amb col·lectors
solars per a transformar-la en energia
tèrmica o en energia
elèctrica. Els seus inconvenients són que necessita grans extensions
de terreny, requereix una forta inversió econòmica i el nivell de radiació
d'aquesta energia fluctua d'una zona a una altra.
L’energia eòlica o del vent
s'ha fet servir des de fa molt de temps per moure les aspes dels molins i, actualment,
s'utilitza a més per a moure aerogeneradors que produeixen energia
elèctrica. Els seus inconvenients són que no és emmagatzemable, és discontínua, la seva
intensitat i direcció canvien sobtadament, la fluctuació en la intensitat del
vent produeix apagades i danys…
La mareomotriu és
l’energia obtinguda del moviment de l’aigua dels
mars i oceans de la qual els humans esperen poder obtenir electricitat i
energia útil. Els seus inconvenients són que
provoca efectes en el medi ambient, la tecnologia que s’utilitza és molt cara i
necessiten ser properes a alta mar.
La hidràulica aprofita l'energia potencial de l'aigua per posar en
funcionament unes turbines que mouen un generador elèctric. El seu problema és que provoca conseqüències mediambientals, les reserves són finites, la
construcció i manteniment de les màquines és cara i complicada.
L’energia geotèrmica és la
que aprofita la calor de l'interior de la Terra. Es pot usar per a obtenir
aigua calenta sanitària, energia tèrmica industrial o bé per a produir electricitat a
partir del vapor calent que es fa passar per una turbina. La construcció de plantes geotèrmiques
pot afectar l'estabilitat del terreny i és cara.
Ja han començat a fer-se avenços amb les energies
renovables que afecten la nostra vida diària, com els motors híbrids o els 100%
elèctrics, que han reemplaçat totalment l’energia derivada del petroli.
Per tant, l’energia
nuclear ha de desaparèixer i cada vegada fer més ús de les renovables per la
qual cosa és important dedicar temps, inversions i investigadors per poder-les desenvolupar
i aprofitar al màxim.
Laura Díaz Alba
4t ESO B
INS Antoni de Martí i Franquès
Tarragona
(1) Obra que, presentada pel professor de Llengua catalana i Literatura Josep
M. Toda i Serra a la 5a edició del Premi
Llegim Ciència, obtingué el 4t premi en la categoria B. Aquest certamen és
organitzat per la Facultat de Ciències i Tecnologia (FCT) de la Universitat de
Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), amb el suport del Departament
de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El veredicte final del jurat es
conegué dijous, dia 23 de febrer de 2017, a l’Aula Magna de la UVic i, tot
seguit, va tenir lloc l’acte de lliurament de premis.