dijous, 23 de novembre del 2017
Aprenem l'ofici de periodista
Ahir els alumnes de Comunicació Digital de 1r de batxillerat del nostre centre, acompanyats del professor Jordi Satorra, han visitat les instal·lacions del Diari de Tarragona. Han pogut fer un repàs de la història del diari i veure com es treballa en les diferents seccions del diari i, en especial, el funcionament de la edició digital.
dilluns, 20 de novembre del 2017
Microrelats de terror
Premi especial “Instituts” al millor microrelat de Terror
Presentats pel seu professor de Llengua catalana i Literatura de l’INS
Antoni de Martí i Franquès de Tarragona, Josep M. Toda i Serra,
els relats "Clic" i "Estimat lector" dels seus alumnes Antonio Aranda
Sánchez de 16 anys i de Maria Lian Solé Barba de 17 de 2n B de
batxillerat, respectivament, han estat premiats a l’11è
Concurs de Microrelats de Terror (2017) “Premi Instituts”, que
organitza el Festival de Cine de Terror de Molins de Rei, amb la
col·laboració de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Molins de
Rei i la Biblioteca Pau Vila en l’apartat novedós de “Premi
Instituts" per a alumnes de 1r i 2n de Batxillerat".
A sota hi trobareu els dos textos.
Clic
15/08/2014 12:27
Bon dia! I no ho dic només pel bon dia que fa, sinó que avui estrenaré la càmera que em
vaig comprar ahir (és estrany pensar que va ser ahir quan la vaig comprar, sembla tota una
eternitat). La il·lusió que em fa és pràcticament indescriptible. Aniré a un bosc que em va
recomanar un amic, sembla molt bon lloc per fer fotografies. *clic*
15/08/2014 16:04
Bé, acabo d’arribar-hi i potser sóc jo, però la llum avui és exageradament bona! Cada cop va
millor el dia! *clic*
15/08/2014 19:42
Merda! Els núvols s’apropen massa i no tenen bon color. Per sort, tinc bon material, puc anar
tornant. *clic*
15/08/2014 19:54
Doncs, no puc anar tornant. S’ha posat a ploure massa i el cotxe no és on hauria de ser. Ja
s’està fent fosc, hauré de buscar on dormir... Vaig dir a la meva família que seria a casa a les
9, però m’he quedat sense bateria i no els puc dir que no hi seré. *clic*
15/08/2014 20:15
Estic veient una llum que sembla provenir d’una caseta, tant de bo em puguin acollir. *clic*
15/08/2014 20:26
Sembla ser buida, estranya, però no me’n queixaré. Té un llit i una xemeneia, més que
suficient per poder dormir-hi. Hi ha retrats trencats per les parets, sembla que tots em mirin,
és intimidant, però. És un lloc on dormir així que no em queixaré. *clic*
16/08/2014 10:01
No eren retrats, eren finestres... *clic*
15/08/2018
Acabo de trobar aquest diari, feia massa que no el veia, han passat ja quatre anys des
d’aquell dia i les coses han canviat. Ja no tinc la meva càmera, i no vaig poder editar
aquelles fotos. M’agrada recordar, de totes maneres, aquella tarda a aquell bosc. Però, des
que vaig aparèixer mort, la meva família m’ha trobat a faltar. Jo els faig fotos igual, i alguns
semblen adonar-se’n i no els agrada. Però jo també els trobo a faltar. Podrien visitar-me
algun dia d’aquests... *clic*
Antonio Aranda Sánchez, 2n B BAT, 16 anys
Estimat lector
Aquesta carta no és cap error.
Tu n’ets el destinatari, l’única condició per llegir-la és fer-ho d’una tirada, sense
alçar la vista en cap moment.
Potser et preguntes el perquè, però ara no et facis l’orni, saps perfectament el
que has fet. Tant tu com jo ho sabem, sinó repassa mentalment el que has fet
avui. Ho veus, ara ja ho tens. Mala consciència? Sents els remordiments al pit,
just al costat del cor, com trossos de metralla gèlida penetrant en això que
intentes inútilment amagar-me?
Estic darrere teu.
No t’espantis, recorda la meva primera norma. Pren-te uns segons per
assimilar-ho.
Cinc, quatre, tres, dos, un. Veig el teu clatell. En un lateral, hi ha una vena
verdosa, freda, morta. Se’t forma un buit sota el diafragma, et fas conscient de
la teva respiració. Sé que el teu pols s’accelera, la pell se t’eriça i notes el ressò
dels teus batecs a les puntes de les teves orelles. Ara t’empasses la saliva,
quin soroll més molest, tot està en silenci. No et preocupis, el teu cos està
segregant adrenalina. Com una guspira, el teus receptors envien la informació
pel sistema nerviós que transmet l’impuls. Augmenta la respiració, se’t dilaten
les pupil·les, se’t contrauen els músculs fins a produir un lleu tremolor. És un
calfred. Et costa inhalar.
Notes les meves mans al teu coll?
Atentament la lletra H.
Maria Lian Solé Barba, 2n B de Batxillerat, 17 anys
divendres, 17 de novembre del 2017
A la recerca del llop: Terra baixa
El passat 16 de novembre, prop de 200 alumnes de 2n de batxillerat del centre han gaudit al teatre Tarragona de la ciutat d’una teatralització del clàssic Terra baixa. El text original és una peça teatral de l'escriptor Àngel Guimerà i és considerada per la crítica com una de les millors del segle XIX de la nostra literatura (1896). L'adaptació que hem pogut veure és sincrètica i se centra en el triangle amorós Sebastià-Marta-Manelic.
Els espectacles del Projecte Teatre i Literatura són adaptacions en petit format de les lectures obligatòries de literatura catalana i castellana a secundaria a càrrec de la Cia. Teatre de Ponent de Granollers, un col·lectiu de professionals de les arts escèniques que treballen frec a frec amb els professors i professores de llengua i literatura per oferir en cada espectacle els trets fonamentals de l'obra literària original.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)