Microrelats de terror

Premi especial “Instituts” al millor microrelat de Terror

Presentats pel seu professor de Llengua catalana i Literatura de l’INS Antoni de Martí i Franquès de Tarragona, Josep M. Toda i Serra, els relats "Clic" i "Estimat lector" dels seus alumnes Antonio Aranda Sánchez de 16 anys i de Maria Lian Solé Barba de 17 de 2n B de batxillerat, respectivament, han estat premiats a l’11è Concurs de Microrelats de Terror (2017) “Premi Instituts”, que organitza el Festival de Cine de Terror de Molins de Rei, amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Molins de Rei i la Biblioteca Pau Vila en l’apartat novedós de “Premi Instituts" per a alumnes de 1r i 2n de Batxillerat".

A sota hi trobareu els dos textos.

Clic

15/08/2014 12:27

Bon dia! I no ho dic només pel bon dia que fa, sinó que avui estrenaré la càmera que em

vaig comprar ahir (és estrany pensar que va ser ahir quan la vaig comprar, sembla tota una

eternitat). La il·lusió que em fa és pràcticament indescriptible. Aniré a un bosc que em va

recomanar un amic, sembla molt bon lloc per fer fotografies. *clic*

15/08/2014 16:04

Bé, acabo d’arribar-hi i potser sóc jo, però la llum avui és exageradament bona! Cada cop va

millor el dia! *clic*

15/08/2014 19:42

Merda! Els núvols s’apropen massa i no tenen bon color. Per sort, tinc bon material, puc anar

tornant. *clic*

15/08/2014 19:54

Doncs, no puc anar tornant. S’ha posat a ploure massa i el cotxe no és on hauria de ser. Ja

s’està fent fosc, hauré de buscar on dormir... Vaig dir a la meva família que seria a casa a les

9, però m’he quedat sense bateria i no els puc dir que no hi seré. *clic*

15/08/2014 20:15

Estic veient una llum que sembla provenir d’una caseta, tant de bo em puguin acollir. *clic*

15/08/2014 20:26

Sembla ser buida, estranya, però no me’n queixaré. Té un llit i una xemeneia, més que

suficient per poder dormir-hi. Hi ha retrats trencats per les parets, sembla que tots em mirin,

és intimidant, però. És un lloc on dormir així que no em queixaré. *clic*

16/08/2014 10:01

No eren retrats, eren finestres... *clic*

15/08/2018

Acabo de trobar aquest diari, feia massa que no el veia, han passat ja quatre anys des

d’aquell dia i les coses han canviat. Ja no tinc la meva càmera, i no vaig poder editar

aquelles fotos. M’agrada recordar, de totes maneres, aquella tarda a aquell bosc. Però, des

que vaig aparèixer mort, la meva família m’ha trobat a faltar. Jo els faig fotos igual, i alguns

semblen adonar-se’n i no els agrada. Però jo també els trobo a faltar. Podrien visitar-me

algun dia d’aquests... *clic*

Antonio Aranda Sánchez, 2n B BAT, 16 anys

Estimat lector

Aquesta carta no és cap error.

Tu n’ets el destinatari, l’única condició per llegir-la és fer-ho d’una tirada, sense

alçar la vista en cap moment.

Potser et preguntes el perquè, però ara no et facis l’orni, saps perfectament el

que has fet. Tant tu com jo ho sabem, sinó repassa mentalment el que has fet

avui. Ho veus, ara ja ho tens. Mala consciència? Sents els remordiments al pit,

just al costat del cor, com trossos de metralla gèlida penetrant en això que

intentes inútilment amagar-me?

Estic darrere teu.

No t’espantis, recorda la meva primera norma. Pren-te uns segons per

assimilar-ho.

Cinc, quatre, tres, dos, un. Veig el teu clatell. En un lateral, hi ha una vena

verdosa, freda, morta. Se’t forma un buit sota el diafragma, et fas conscient de

la teva respiració. Sé que el teu pols s’accelera, la pell se t’eriça i notes el ressò

dels teus batecs a les puntes de les teves orelles. Ara t’empasses la saliva,

quin soroll més molest, tot està en silenci. No et preocupis, el teu cos està

segregant adrenalina. Com una guspira, el teus receptors envien la informació

pel sistema nerviós que transmet l’impuls. Augmenta la respiració, se’t dilaten

les pupil·les, se’t contrauen els músculs fins a produir un lleu tremolor. És un

calfred. Et costa inhalar.

Notes les meves mans al teu coll?

Atentament la lletra H.

Maria Lian Solé Barba, 2n B de Batxillerat, 17 anys