dilluns, 16 de novembre del 2026

Nedar amb la taula des-parada


Guerra a distància
Certifico que existiu
per sobre de les interferències
de la ràdio,
i mireu que oprimeixen fort
els dits del silenciador
que venen per les ones
dels dies i dels pobles


Nedar amb la taula des-parada és un espectacle creat i dirigit per la dramaturga i directora teatral senienca Maria Mingorance a partir dels poemaris Esferes coincidents. Tres finestres interiors (2013), Filles. Viatge d'anada (2016) i Natació (2021) de la poeta planenca Raquel Estrada Roig que els alumnes de 4t d'ESO i de Creació literària van poder veure a la sala de teatre de l'institut Antoni de Martí i Franquès aquest divendres dia 13 de novembre.


Llançar-se a nedar, capbussar-se a la piscina, mullar-se... Aquest és el punt de partida per endinsar-nos en el món interior de la protagonista, Eugènia —la ben nascuda—. Les seves pors i els seus neguits interpel·len l'espectador, que esdevé còmplice de les seves inquietuds davant la vida: la por, la vergonya, la inseguretat, el dol per la mort del pare, les relacions socials i familiars i la descoberta d'un món complex, travessat per les desigualtats. En aquest procés, Eugènia emprèn una recerca de si mateixa que esdevé una metàfora de l'existència humana. És en aquest sentit que la poesia pot esdevenir una eina de coneixement i de descoberta personal, capaç de despertar consciències, especialment entre els adolescents, que sovint necessiten referents que els ajudin a construir la pròpia identitat.
Aquesta proposta escènica forma part de les activitats que el Pla Educatiu d’Entorn (PEE), en col·laboració amb el projecte Veus de poeta en escena de la Casa de les Lletres de Tarragona, ofereix als centres educatius que hi participen. Enguany, la iniciativa té com a objectiu apropar a l’alumnat dels centres de Tarragona l'obra d'escriptors i escriptores del Camp de Tarragona. La proposta s'emmarca, alhora, en el Pla Local de Foment de la Lectura, promogut per l'Ajuntament de Tarragona.


La teva platja
Envoltada d’una aigua
de pell compacta
com un mar oliós,
és tal com era jo dins del cos:
una barqueta pintada
en un oceà quiet,
fins que em vaig llançar
de cap per venir a ser-te
un tros de platja
(la distància,
la d’unes quantes braçades
fora del ventre).


Comptabilitat
“(...) que plogui, que netegi fort
les ignoràncies contemporànies
i bati per comprensió a l’era”




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada