FÒRUM AMB L'ESCRIPTOR JOAN PINYOL

L'autor d'El mar de les ombres posa a l'abast de l'alumnat de 3r d'ESO el rerefons de la novel·la

Joan Pinyol (Capellades, 1966) va exposar aquest divendres passat a la Sala Miró tot el procés de creació de la novel·la El mar de les ombres, publicada l'any 2015 per Onada Edicions. L'escriptor va fer avinent que rere el protagonista d'aquesta història, el Miquel, s'amagava el seu avi que també va escapar de la Guerra del Marroc i es va embarcar cap a Argentina l'any 1909; realitat i ficció es donen la mà en aquesta novel·la trepidant.

L'alumnat va poder observar mostres de tot el material que l'autor havia utilitzat en la construcció d'aquesta història i va plantejar preguntes que Joan Pinyol va aclarir.

És el tercer cop que l'autor visita el nostre centre i hem d'agrair-li la disponibilitat per fer, novament, una trobada presencial, malgrat la situació que ens envolta. Gràcies, Joan!

Teatralització de "Mirall trencat"

 

Avui hem anat al Teatre Tarragona a veure una adaptació de "Mirall trencat" de Mercè Rodoreda (lectura obligatòria a batxillerat) amb 189 alumnes de 2n de BAT i 6 professors acompanyants.

FÒRUM AMB L’ESCRIPTORA DEGANA TARRAGONINA OLGA XIRINACS

Aquest 16 de febrer hem tingut la sort que vingués l'escriptora tarragonina Olga Xirinacs, àmpliament reconeguda i premiada, i amb una extensa trajectòria literària molt diversa i molt ben travada. Ha estat un honor tenir-la en unes circumstàncies com les que vivim tenint en compte que és una persona de risc i que molt amablement ha accedit a fer-nos una xerrada-fòrum virtual amb els alumnes de 1r d’ESO que han llegit la seva novel·la El vol de dràcula de l’editorial Casals.

L’escriptora és un exemple del saber fer. Darrere cada llibre hi ha una gran tasca d’investigació que va teixint fins a arribar a textos que ens fan reflexionar, emocionar, ens distreuen...Té al seu darrere unes 85 publicacions entre novel·les i llibres de poesia, més de 300 contes, un llibre traduït a l’anglès i ara justament està treballant en una novel·la que portarà per títol Mà morta. Ha estat tota una primícia. A més, ha posat un repte als alumnes per tal que n’escriguin una ells. A veure, si coincideixen...


Ens ha fet molta il·lusió comptar amb una figura de gran prestigi l’any en què el centre celebra el seu 175è aniversari.


Tot un plaer, Olga.

«Dóna'm la mà», et vaig dir,
cantarem sobre notes antigues,
planarà l’esperit pels fulls escrits
amb vells signes que invoquen la llum.

Així reconstruíem un ressò
de veus que precedien,
deturades en voltes de pedra
protectores d’un cel massa distant.

«Dóna'm la mà», que reprendrem la veu
d’un alè que ens acosta belleses intuïdes:
paradisos perduts que ara esperem de nou.
Les mans lliguen el temps
on s’enllacen paisatges eterns.»

O. Xirinacs. «Dóna'm la mà» dins Natura (2019)




"Els llibres destil·len la pols fosca dels anys a les mans dels que els acaricien. Els records també. I les obsessions. O potser són els fantasmes que reposen fets cendra sobre allò que havien estimat."


O. Xirinacs. Pavana per a un tauró

TEXT DE PRESENTACIÓ DE L'ESCRIPTORA OLGA XIRINACS A CÀRREC DEL DIRECTOR DEL CENTRE, JORDI SATORRA

Aquest any celebrem els 175 anys del centre, ja ho sabeu. Els 50 anys de la nostra institució en aquest edifici.... anys amb multitud d’alumnes que han passat per aquest centre i que en formen part.... com vosaltres.

El món de l’ecologia ens recorda, una vegada i una altra, la importància de la sostenibilitat. En els països avançats la devoció pel producte local (agrícola, sovint) és una marca d’identitat... allò del km0, del valor de la proximitat... A casa nostra venim de la cançó “Menja avellanes “ d’Els pets....

Aquest confinament per la Covid19 ens ha portat un cert introspectivisme col·lectiu: de tant passejar per casa, pel poble o ciutat hem (re)descobert espais i zones que desconeixíem, els espais naturals del país s’han convertit en petits parcs temàtics sobreexplotats, un microcosmos km0 se’ns ha fet present, etc. Certament la cultura en viu s’ha vist molt, injustament, limitada però l’enllaunada (digital o no) no ha seguit aquest camí malgrat el Sant Jordi virtual: sempre trobem un moment per llegir (o veure pel·lícules) ja que com deia Jane Austen

“I declare after all there is no enjoyment like reading! How much sooner one tires of any thing than of a book!” (Pride and Perjudicie).

“Declaro al cap i a la fi que no hi ha gaudi com llegir! Un es cansa abans de qualsevol cosa que d’un llibre! ”. (Orgull i perjudici).


Per què no pensar el literatura de km0? Per què no pensar en escriptores de qualitat? Per què no poder gaudir de tenir una “donota” que diria Pla (manllevant els seus “homenots”? Avui estem de sort perquè tenim una veu pura i clara de la literatura catalana, la gran Olga Xirinacs: guanyadora de dels premis més importants de la nostra literatura (el Sant Jordi, el Josep Pla, el Ramon Llull, el Carles Riba.... i ostenta el màxim honor del país... Creu de Sant Jordi el 1990.


Ha conreat especialment la poesia però també els contes i l’assaig... ha fet de professora universitària... molt i variat i molt i molt bé sempre. Un gran pes també en literatura infantil i juvenil....


“El vol de Dràcula”, la novel·la que heu llegit.. em permeto de fer, a les portes de la Setmana del Plurilingüisme un petit encenall de lingüística comparada: Dràcula és una paraula romanesa... una llengua germana del català... que posa l’article al final i no al davant... si ho fes, Dràcula seria, senzillament, “lu Drac”....


Moltes gràcies per honorar-nos amb la vostra presència. Una presència que com toca en temps de Covid és real i virtual: real aquí amb alguns alumnes i virtual a les aules dels alumnes de 1r d’ESO a qui saludem... Em permeto llegir un fragment d’un poema que s’ajusta a l’avui i aquí...


POEMA DEL BON MATÍ
(fragment)


Cal desvetllar tots els somnis

i renovar l’esperança,

deixar el malson i l’angoixa:

no oblidem que la nit passa.

Poema del bon matí,

el de les coses petites,

que s’acabarà i que torna,

que ens porta el goig i ens fa lliures.

La Retirada i els camps a la Catalunya Nord

Aquests primers mesos del curs des d’Informàtica Audiovisual de 4t d’ESO hem participat en el projecte de centre “Fem memòria”. Una de les activitats ha estat crear una petita exposició amb cartells i alguns poemes sobre la Retirada republicana del gener de 1939 i el posterior confinament en camps de reclusió a la Catalunya Nord (Argelers i altres). Hem complementat l’acció amb un vídeo sobre l’Exili i amb un altre per posar imatges i veu al poema de Pere Quart “Corrandes d’exili”.

L’any 1939 475.000 republicans espanyols (civils i militars) van fugir cap a França a causa de la imminent caiguda de Barcelona en mans franquistes, fenomen que es coneix com la Retirada. Aquests camps no tenien les condicions mínimes vitals i, és per això, que molta gent hi va morir (1658 persones). Un dels camps més coneguts va ser el d’Argelers (a la platja): es va mantenir durant dos anys a causa dels milers de refugiats que hi van arribar.

Concurs gramatical, amb flipbooks i la paret de la gramàtica

L’as gramatical! 

Els grups de 2ESOB i 2ESOC/D aprenen gramàtica a través de flipbooks, quadernets fets pels nois i noies aprenents per practicar cada categoria gramatical. Hem començat amb els determinants i n’anirem fent fins a final de curs, moment en què les haurem treballat totes. 

Seguint la filosofia del treball competencial i per potenciar l’autonomia, sota l’atent guiatge de la docent, ells i elles, fent ús d’eines digitals, cerquen informació sobre la categoria gramatical que es vol dominar i, acte seguit, completen cadascun dels apartats que hem convingut per la categoria gramatical que treballem. En la cerca són diligents i pulcres, i també cuiden la presentació i el format del flipbook amb una autoexigència admirable.

Paral·lelament, hem creat a la classe una paret de la gramàtica en què ells i elles individualment o per grups intenten elaborar oracions, amb un sol verb, el més llargues possible. Per què? Perquè cada categoria gramatical té una puntuació, com més paraules tingui l’oració, una oració coherent i cohesionada, més alt pugen al rànquing de la classe; però no només cal escriure l’oració, també cal saber apuntar quina és la categoria gramatical de cada paraula.


I quin és el premi d’aquest concurs gramatical? Aquells o aquelles que hagin construït l’oració més ben puntuada a final de trimestre, veuran incrememtada la nota final amb 0,5 punts extra.

VI JORNADA D’INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES SOBRE GEOLITERATURA (València, 8 de gener de 2021)

Tot de mons construïts i evocats
—on casa un guarda els detalls precisos
i hi ha un lloc pels terrats ardents o tebis—
formen la meva pròpia creació,
escampo a l’univers radiacions diverses:
les tardes llargues sobre els camps de blat,
sobre els ponts d’aquell tren que no vaig perdre,
amb la lluna al terrat, també, i un feix d’estels errants
que m’esperen als límits incerts i fluctuants.

(Olga Xirinacs. Fragment de "Terrats" dins La taronja a terra, 2011)

El Departament de Llengua Catalana i Literatura ha participat en la Jornada de manera virtual donades les circumstàncies sanitàries. Aquesta jornada s’organitza des de la Universitat de València per tal d’intercanviar experiències i proposar projectes que tenen com a marc la literatura i el territori.

Ha presentat el projecte Veus de dona a Tarragona amb la voluntat d’oferir un punt de vista femení a una ruta i amb la voluntat de visibilitzar les nostres escriptores, per tant, és un projecte que relaciona escriptores de km 0 amb la ciutat de Tarragona.

Les rutes literàries acosten la literatura a un públic ampli i també fan descobrir la ciutat des d’una altra perspectiva, en aquest cas des de la percepció femenina.

ESCRIPTORES A L'AULA

Noemi Bagés, l'aventura de crear

Que s'acabin les vacances, si us plau! és la novel·la que l'alumnat de 2n d'ESO ha llegit durant el primer trimestre acadèmic.

L'escriptora i llicenciada en filologia catalana Noemi Bagés va explicar aquest dimarts 15 de desembre l'origen i el procés creatiu de les seves novel·les publicades, i d'on li venia el gust per la lectura i l'escriptura. Els nois i noies de 2n d'ESO van tenir l'oportunitat de traslladar-li les sensacions lectores i de preguntar-li de quina manera havia creat aquesta història. Tot, esclar, virtual, però molt proper.

Gràcies Noemi per fer-ho possible!

DRETS LINGÜÍSTICS, DRETS HUMANS

Un Kahoot per celebrar la riquesa lingüística 

Cada 10 de desembre des de l'any 1948 es commemora el Dia dels Drets Humans. Enguany el nostre seminari ha preparat una activitat per visibilitzar la importància dels drets lingüístics que formen part de la Declaració Universal dels Drets Humans.

«En l’idioma resideix la principal arma de resistència d’aquelles cultures que durant
segles han sofert la imposició de valors culturals que els són aliens, com és el cas
dels pobles indígenes d’Amèrica Llatina, perquè el fet d’utilitzar-lo per transmetre el seu pensament i coneixements significa que el contingut de la seva cultura es
mantingui malgrat els intents per destruir-la. Essent una característica dels pobles
indígenes la tradició oral, l’idioma ocupa un lloc privilegiat dins de la seva cultura perquè a través d’ell ha estat possible la conservació de la nostra memòria històrica, que transmetem de generació en generació. També ho és perquè la tradició oral és un aspecte fonamental en el procés de tota la nostra formació i educació.»

Rigoberta Menchú (1958) Premi Nobel de la Pau

«La lingüista Suzanne Romaine deia que el remei del teu càncer podria estar amagat en una d’aquestes llengües que menysprees. Les llengües contenen coneixements. Coneixements que podem necessitar qualsevol de nosaltres ves a saber quan. Si suprimim aquest coneixement, ja no el recuperarem mai més.»

Carme Junyent (1955) Lingüista

Declaració Universal dels drets lingüístics, juny de 1996
Article 7
1. Totes les llengües són l’expressió d’una identitat col·lectiva i d’una manera distinta de percebre i de descriure la realitat, per tant han de poder gaudir de les condicions necessàries per al seu desenvolupament en totes les funcions.

2. Cada llengua és una realitat constituïda col·lectivament i és en el si d’una comunitat que esdevé disponible per a l’ús individual, com a instrument de cohesió, identificació, comunicació i expressivitat creadora.

La Viquimarató 2020: #ViquiLlengua7x7

Alumnes i professors de llengua catalana de l’Institut Antoni de Martí i Franquès han participat aquesta setmana a la Viquimarató del 2020

L’edició del 2020 vol aconseguir crear o ampliar les entrades a la Viquipèdia dels principals lingüistes catalans; com a mínim es pretén incidir en 50 articles dels 70 principals lingüistes catalans proposats (o d’altres amb el perfil adequat per formar part de la Viquipèdia).

El dia 12 de novembre 11 alumnes del batxillerat (Júlia Ramos, Max Fortuny, Laia Galan, Ariadna Marcos, Rut Nolla, Dunia Matanza, Marta de la Torre, Héctor Cubo, Rafa Larrañaga, Cesc Ballarín i Ànder Jiménez) i 7 professores i professors (Pep Martorell, Anna Gispert, Mercè Sardà, Xavier Magrinyà, Núria Espluga, FinaTudó i Montse Bové) vinculats a l’institut han contribuït a augmentar i millorar les entrades a la Viquipèdia de lingüistes que s’han dedicat a la llengua catalana. En aquesta edició les noves tecnologies ens han permès d’estar en contacte des de diferents punts per tal de fer una tasca conjunta, ja que uns estaven a l’institut, els altres estaven a casa i fins i tot hi havia un professor des de Lisboa, tots amb un objectiu comú.

La tasca que s’ha fet es pot veure ciclant a les entrades de la Viquipèdia de M. Josep Cuenca, Nacho Sorolla, Marina Abràmova, M. Àngel Pradilla i Daniel Recasens Vives. Una gran tasca conjunta que se suma a les aportacions que han fet els més de 160 participants d’arreu dels Països Catalans durant la setmana del 6 al 13 de novembre.

Aquest esdeveniment està organitzat pel Departament de Cultura, a través de la Direcció General de Política Lingüística, i l’Amical Wikimedia. Les novetats d’aquesta edició són dues: la primera és que compta amb la implicació dels set territoris on es parla català: l’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya del Nord, la Franja de Ponent, les Illes Balears i el País Valencià. Això vol dir que es compta també amb els governs andorrà, balear i valencià, a més de la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà, la Delegació del Govern a Itàlia a l’Alguer, la Universitat de Saragossa, i també l’Institut Ramon Llull, que s’hi suma a través de la Xarxa Llull, i la segona és que es desenvolupa en línia, donades les circumstàncies de salut en què vivim.

L’enhorabona a tots per la feina ben feta!

III Congrés Internacional de Geografies Literàries (Vic)

El Departament de Llengua Catalana i Literatura participa activament en el congrés

El tercer congrés internacional de geografies literàries ha tingut lloc els dies 8 i 9 d’octubre a la Universitat de Vic. Al darrere hi ha deu anys ininterromputs dels grups de recerca LICO, Geografies literàries 2.0 de València, la Càtedra Verdaguer de Vic, la Societat catalana de Llengua i literatura, entre d’altres i aglutina docents universitaris de la Facultat de Magisteri de València, de la Facultat de Filologia i Comunicació de València, professors de la xarxa Vives d’Alacant, de Vic, de Barcelona, de Girona i docents de primària i secundària d’arreu del territori de parla catalana.

De les 50 comunicacions, cal destacar la interacció de la literatura sobre el territori des d’un punt de vista pedagògic, social i de cohesió intercultural i des d’un punt de vista econòmic i cultural. Aquests punts de vista s’han teoritzat i s’han posat a la pràctica mitjançant diferents experiències que s’han dut a terme amb èxit arreu.
Una de les experiències és la de la biblioteca de centre Montserrat Abelló i Solé, inaugurada el curs passat amb la presència de familiars de la poetessa i de les autoritats. La professora Anna Gispert (URV) va presentar la comunicació que porta per títol: La biblioteca Montserrat Abelló d l’INS Martí i Franquès de Tarragona: «Endinsa’t al cor de les paraules.»

El curs passat el centre va fer un acte de singularització de l’espai i, alhora, va fer un acte d’homenatge a l’obra i a la persona de M. Abelló i Solé, una persona compromesa amb el seu país. Recordem que al 2011 al pregó de les festes patronals va fer una defensa aferrissada de la llengua catalana.
Des del Departament de Llengua Catalana i Literatura sempre ha estat present Montserrat Abelló tant en treballs de recerca, estudis diversos al voltant de la seva poesia que s’han publicat a la biblioteca Tinet, entre d’altres activitats poètiques per despertar les sensibilitats dels alumnes el de la poesia.
El 2019 el Departament de Llengua Catalana i Literatura va proposar al claustre el nom de Montserrat Abelló per a la biblioteca de l’institut. Es vol que aquesta iniciativa tingui un lligam amb les biblioteques de la ciutat i amb la ciutat mateixa. El curs passat es va fer un treball interdepartamental que va tenir el seu fruit en nombrosos actes: disseny de cartells de la poeta, il·lustracions dels poemes per part dels alumnes, videoart, postals amb versos, taller de creació literària, posada en escena de versos, kahoot, CREACTIVES... La paraula i el territori són una mostra de la continuïtat del coneixement de la literatura en el temps.

VEREDICTE DEL CONCURS DE FOTOGRAFIA SANTA TECLA 2020

Júlia Marca (1r ESO G) s'emporta el primer premi i Vicenç Prades (3r ESO A), el segon

El jurat format pels membres del Departament de Llengua Catalana i Literatura, reunits el dia 30 de setembre, ha decidit distingir l'alumna de 1r i l'alumne de 3r amb el Premi de Fotografia Santa Tecla 2020. 

Els premis es lliuraran aquest dimecres, dia 7 d'octubre, a les 11h. a la Sala Miró.

Fotografia de Júlia Marca. Títol: Santa Tecla Gloriosa, Mare dels Tarragonins. Què hi haurà avui per dinar?...

Fotografia de Vicenç Prades. Títol: Vet aquí una vegada, una Àliga confinada.